Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Cronologia dels segles XIII, XIV i XV
Dates històriques i culturals Les dues grans obres de l’arquitectura del segle XIII la Seu Vella de Lleida i la catedral de Tarragona inici del llenguatge del gòtic Segle XII Fundació de l’orde del Cister Primer quart del segle XII Fundació dels ordes del Temple i de l’Hospital 1140-1150 Gran moment de fundacions cistercenques a Catalunya Dècada del 1240 Reforma del Cister nova concepció arquitectònica Introducció de la primera arquitectura gòtica 1307 Supressió de l’orde dels templers 1443 Instauració de la corona Catalano-Aragonesa a Nàpols i Sicília Arquitectura…
Cronologia de l’Art romà a Catalunya
Dates històriques 218 aC Amb motiu de la Segona Guerra Púnica, Roma envia a la Península un exèrcit dirigit per Corneli Escipió, que desembarca a Empòrion Empúries Corneli Escipió funda Tarraco Tarragona 123-121 aC Conquesta romana de Mallorca i Menorca i fundació de les colònies de Palma i Alcúdia 18-15 aC Fundació de la colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino Barcelona 264 seg Sureda/257 seg Barral Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques Auguri i Eulogi foren martiritzats i morts a la foguera de l’amfiteatre de Tarragona a conseqüència de la…
Crònica de Sant Víctor de Marsella
Historiografia catalana
També coneguda amb el nom d’Annales Massilienses o Chronicon Massiliense, és una obra manuscrita amb notícies diverses sobre el monestir de Sant Víctor de Marsella i d’altra índole, que abraça des del s. XI fins al s. XVI.
Desenvolupament enciclopèdic En origen, aquest cronicó es trobava en l’esmentat cenobi i pertanyia a la família Rivipullense , ja que Sant Víctor de Marsella regí des del 1071, aproximadament, fins al 1172 el monestir de Santa Maria de Ripoll De fet, el cronicó fou redactat originàriament a Ripoll el 1055, i també allí li foren adjuntades notícies d’alguns òbits dels abats Poc després, enriquit amb una gran quantitat de notes annalístiques, el 1168 fou dut a Marsella A partir d’aquí fou continuat fins el 1543 amb notícies relatives a la Provença Actualment es conserva a la Biblioteca…
Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic
Dates històriques Segles VIII-X Art Preromànic 911 Sunyer I, comte de Barcelona 950-992 Borrell II, comte de Barcelona 985 Al-Mansur saqueja Barcelona 988 El comte Borrell II de Barcelona es desvincula del rei franc Hug Capet 992-1018 Ramon Borrell, comte de Barcelona 1017-1035 Berenguer Ramon I, comte de Barcelona 1018 Abat Oliba, bisbe de Vic 1035-1076 Ramon Berenguer I, comte de Barcelona 1097-1131 Ramon Berenguer II, comte de Barcelona 1131-1162 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Arquitectura Segle IX 819 Fundació del monestir de Sant Genís de Fontanes Rosselló 822 Fundació del…
Bóbr
Riu
Riu de Polònia occidental, a la regió de Silèsia, afluent per l’esquerra de l’Oder (268 km de longitud; 5938 km 2
de conca).
El seu règim és nivopluvial i el mòdul absolut a la desembocadura és de 38 m 3 /seg, amb crescudes a la primavera i a l’estiu Neix als monts Karkonosze, passa per Jelenia Góra i Bolesławiec, aigua avall de Małomice rep el riu Kwisa i desguassa a l’Oder prop de Krosno Odrzańskie El riu és aprofitat i regulat per un gran pantà al nord de Jelenia Góra 50 milions de m 3 i per altres embassaments més petits
Esla
Riu
Riu de Lleó, afluent per la dreta del Duero (275 km de longitud i 17 000 km2 de conca).
Neix al nord de Riaño, al peu dels Picos de Europa, des d’on pren la direcció sud Passa primerament encaixat entre les terres altes fins a entrar a la Meseta, per on s’obre pas entre els alts páramos Per la dreta rep el Porma, el Bernesga, l’Órbigo, el Tera i l’Aliste i, per l’esquerra, el Cea Té un cabal de 180 m 3 /seg i han estat construïts els embassaments de Ricobayo i Riaño Les aigües de l’Esla són aprofitades per al regadiu mitjançant el canal de l’Esla , que, en una longitud de 40 km, corre parallel al riu del terme de Valencia de Don Juan al de Benavente
Brahmaputra
Riu
Riu del Tibet, l’Índia i Bangladesh (2.900 km de longitud; 939.000 km2 de conca).
Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…
l’Arieja
Riu
Riu d’Occitània, País de Foix, afluent de la Garona per la dreta (170 km).
Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal màxim de 3000 m 3 /seg…
L’hereu de Can Pruna
Cinematografia
Pel·lícula del 1904; ficció de 8 min. 12 seg., dirigida per Segundo de Chomón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Macaya - Marro Barcelona FOTOGRAFIA Sde Chomón blanc i negre, amb tintats de color, normal ESTRENA Barcelona, 22121904 Sinopsi Un pagès i hereu ric es vol casar i fa públic un anunci sollicitant noies pretendents L’hereu serà perseguit per una legió de senyoretes que volen atrapar-lo, mentre ell intenta despistar-les Producció Fins ara s’havia pensat que no es conservava cap còpia d’aquest film Però n’aparegué una, propietat del Museu del Cinema - Collecció Tomàs Mallol de Girona, retolada en castellà, encara que manquen els rètols inicials i finals S’ha de remarcar…
Annales monasterii Anianensis
Historiografia catalana
També coneguts com a Annals d’Aniana, abracen el període 670-821.
Tradicionalment han estat considerats com una simple continuació del Chronicon Moissiacense o Crònica de Moissac , i com a tals foren publicats per L Duchesne Le Liber Pontificalis , 1886-92, M Bouquet Recuil des historiens des Gaules et de la France , 1869-1904 i GH Pertz Monumenta Germania Historica Scriptores , 1826-29Tanmateix, l’autor fou un monjo del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana, fundat pel got septimà Vitiza el 782 Els Annals d’Aniana foren redactats a partir dels Annales Regni Francorum s IX d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i d’algunes anotacions generades…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina