Resultats de la cerca

El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes Galicia emigrante , etc Fou també molt important la seva tasca d’illustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama collectiu de Galícia Cal remarcar Fardel do eisiliado 1952, Na brétema, Sant-Yago 1956, As cicatrices 1959 i els assaigs Castelao artista…

Fou un dels tècnics més prestigiosos en el futbol espanyol i un dels de més llarga trajectòria Fou entrenador del Valladolid, del Màlaga, del Sevilla, de l’Atlético de Madrid i del Betis, entre d’altres Dirigí el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona la temporada 1959-60

Format al francès Biarritz Olímpique i al Real Club de Tenis de San Sebastián, el 1944 es proclamà campió d’Espanya júnior El 1950 tornà a Barcelona i practicà l’hoquei sobre herba amb el FC Barcelona i, posteriorment, al Reial Club de Polo de Barcelona, on compaginà l’hoquei i el tennis Fou tres cops campió estatal de dobles 1945, 1951, 1953 Com a dirigent, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Hockey i presidí el seu collegi d’àrbitres 1963-64 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Es destacà durant la primera guerra Carlina com a general liberal Fou diputat a corts Fidel a Espartero, fou capità general de València 1840-41 i, interinament, de Catalunya Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa illegal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència Més tard, intentà de defensar Espartero a Madrid contra Narváez, però fou fet presoner

A més dels seus inicis en castellà Ánfora , 1948, llengua en la qual continuà publicant, la seva obra en gallec comprèn O paxaro na boca 1952, Verbas derradeiras 1976, Concerto de outono 1981, Prometo a flor de loto 1992, premi Miguel González Garcés, Vida secreta de Rosalía 1996, Ribadeo, Ribadeo 2002, Medea en Corinto 2003, As arpas de Iwerddon 2005, As vodas palatinas 2005 i Deter o día cunha flor 2009, Premio de la Crítica de poesia gallega La seva poesia és de to intimista, amb una tècnica molt acurada És autora d’assaigs i estudis literaris, entre els quals hi ha Álvaro Cunqueiro e ‘…

L’estudi de les algues marines macroscòpiques arrenca de l’obra del francès Jean Lamouroux i, sobretot, de la del suec KA Agardh Species algarum , 1823-28 Entre altres capdavanters, cal citar C Montagne algues exòtiques, HCh Lyngbye i K von Wägeli L’aclariment de la reproducció de les algues fou obra de G Thuret i E Bornet, completada per P Dangeard i H Kylin L’estudi del plàncton marí parteix de l’obra de ChG Ehrenberg, i continua en la de G Karsten, V Hensen, etc L’estudi de les algues d’aigua dolça parteix de l’obra de JPE Vaucher i de JB Bory de Saint-Vincent, i arriba a la maduresa amb…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ballesteros Madrid ARGUMENT Les novelles Mariona Rebull 1944 i El viudo Rius 1945 d’Ignasi Agustí GUIÓ JLSáenz de Heredia FOTOGRAFIA Alfred LGilks blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Santamaría, Luis Noain MUNTATGE Julio Peña MÚSICA Manuel Parada SO Rafael Pavón, Andrés Lara INTERPRETACIÓ José María Seoane Joaquín Rius, Sara Montiel Lula, Blanca de Silos Mariona Rebull, Tomás Blanco Ernesto Villar, Alberto Romea Llobet pare, Carlos Muñoz Llobet fill, José María Lado el vell Rius, Adolfo Marsillach Darío, Mario Berriatúa Desiderio,…

A partir del s XV l’absentisme de la noblesa gallega, la castellanització de l’Església i l’adopció del castellà en els formularis dels escrivans relegaren el gallec a la condició de llengua rural Al s XVIII començà la recuperació s’hi destaca el pare Martín Sarmiento, autor de notables estudis lingüístics sobre el gallec Durant la guerra contra Napoleó i les guerres civils del s XIX hom usà el gallec en pamflets Hom considera el poema A alborada, de Nicomedes Pastor Díaz, datat el 1828, l’obra inicial de Rexurdimento Els escriptors del renaixement inicial, coneguts com a precursores són…

La constitució El 24 de juny de 1972, el grup promotor del banc presentà la sollicitud al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Hisenda Aquest n’autoritzà la creació el 22 de gener de 1973, i el 15 de març de 1973 es constituí la societat anònima Banc d’Europa SA, a Barcelona El 26 del mateix mes s’inscriví en el Registre de Bancs i Banquers amb el núm 171 LC de la Banca Local Espanyola La LC corresponia a Local Comercial, categoria compartida per tots els bancs d’aquesta naturalesa creats aleshores Els promotors tingueren problemes perquè els fos acceptada la denominació, ja que les autoritats…