Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Castell de Creixell (Borrassà)
Art romànic
El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “ castro de Crexello ” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc L’any 1121 s’esdevingué un litigi entre…
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A…
Santa Maria de Penardell (Pau)
Art romànic
Església documentada el 1217, any en què els comtes d’Empúries Hug IV i Maria hi fundaren una llàntia que dotaren amb quatre sesters d’ordi que rebien d’un mas de Vilaüt L’any 1223 Guillem de Canelles deixà en testament a Santa Maria de “ Pitritello ” deu sous comtals L’any 1229 l’abat Ponç de Santa Maria de Roses, com a senyor d’aquest lloc, posà la comunitat que s’hi havia establert sota la regla benedictina i nomenà prior de la comunitat masculina Bernat Sifred, i de la femenina Ermessenda Sifreda Es tractava, doncs, d’un cenobi mixt L’abat també concedí els drets sobre l’…
Santa Eulàlia de Millars
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, en la qual destaca l’esplèndid campanar decorat amb arcuacions llombardes i restaurat recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Millars, a 17 km de Perpinyà per la N-116 Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Història Tot i que les referències al lloc i el topònim Millars es remunten al final del segle IX, no hi ha notícies sobre l’església de Santa Eulàlia de Millars i els clergues que la regien fins ben avançat el segle XII L’any 1137 Ermengol de So llegà als clergues de Millars la…
Comptes fiscals
“Aquest és l’inventari de tota l’honor i de totes les rendes i dels usatges que el comte de Barcelona té a Caldes de Montbui i als seus termes 25 masos i 4 bordes que satisfan un cens de 65 trossos de carn i un quart i mig A més, el comte té dos altres masos, dels quals l’escrivà Ponç en posseeix un i Santa Maria l’altre D’aquesta honor obté dos parells de capons i tres gallines Quan reclama la host, obté un morabatí de cada mas, llevat de tres També en percep el delme D’altra banda, té una farga en domini a Caldes A part d’això rep dues parts dels plets d’aquest honor Finalment, obté els…
Castell Salat (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’any 1081 Senior dona al monestir de Gerri un alou situat al pàgus cortesà, a la vila de Pujol, a l’apèndix de Sant Pere, sobre el barranc de les Moreres, al lloc de Castell Salat Castello Salado Aquesta és la primera referència topogràfica d’un castell que d’antuvi es presenta com un domini dels comtes de Pallars Sobirà i que un segle més tard desapareixerà de la documentació Al terme de Castell Salat es localitzen també sis eres de sal que l’any 1141 Artau III vengué als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, establerts ja al Pallars Quatre anys més tard, Artau IV i Guillema vengueren al…
Molí dels Cups (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció actual, la qual aixopluga les antigues installacions d’origen medieval L Prat L’aprofitament i el desenvolupament de l’energia hidràulica durant l’edat mitjana convertiren Olius en un focus d’activitat econòmica important del Solsonès El municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, acollí des del segle XI un bon nombre de casals moliners a les vores d’aquest riu, aprofitant el seu abundant cabal Aquests casals podien aixoplugar diverses moles, que sovint eren propietat de moltes persones Un dels molins més importants d’aquesta àrea geogràfica era…
Sant Sadurní de Maçaners (Saldes)
Art romànic
De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
Santa Eugènia de Sallagosa
Art romànic
Situació Edifici profundament transformat que mostra a la part superior del mur de migdia un fris de dents de serra sostingut per mènsules esculpides ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble de Sallagosa, a la riba dreta del Segre Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 37” N - Long 2° 2’ 19” E Sallagosa és al peu de la carretera N-116, que des de la Guingueta d’Ix es dirigeix al coll de la Perxa, vers Perpinyà Història La parròquia de Sallagosa és una de les esglésies de la Cerdanya mencionades en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document pretesament…