Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
funció d’apel·lació
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat per K.Bühler per a designar una de les comeses que acompleix el llenguatge a fi de despertar l’atenció del receptor en el moment d’iniciar un procés lingüísticament comunicatiu.
A vegades aquesta funció és assumida per algun sintagma independent escolteu, senyor, siusplau , etc, però molt sovint es manifesta barrejada amb les altres funcions d'expressió i de representació què diu ara, vostè , on la funció d’apellació queda representada pel to i la intensitat mateixa de l’elocució, també expressiva i representativa
Josep Maria Illa i Monné
Literatura catalana
Narrador.
Formà part del collectiu Ofèlia Dracs , amb la qual obtingué el premi Sonrisa Vertical 1979 També collaborà en la revista Cultura , de Valls En novella publicà CQDX Crida a tothom 1981, finalista del premi Joaquim Ruyra 1979, En pijama no siusplau 1986, premi L’Odissea 1986, Vuit dies a Reduant juvenil, 1987, En propi parany 1988, finalista del premi Víctor Català de novella 1987 i Arrels salvatges 1988, finalista del premi Sant Jordi 1987
Carme Carbonell i Nonell
Teatre
Actriu.
Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, siusplau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971
Pawel Rouba
Teatre
Actor.
Format a Polònia A més de treballar com a primer actor de la companyia d’Henrik Tomaszewski, tingué una llarga trajectòria professional com a pedagog L’any 1973 arribà a Barcelona i s’incorporà a l’equip de professors de l’Institut del Teatre, on ensenyà les tècniques del mim i la pantomima, aportà una nova visió del treball de l’actor en incidir en la importància de la formació física i revolucionà el programa d’ensenyament en incloure classes d’esgrima, acrobàcia o dansa Dirigí, des de l’Institut del Teatre, l’Escola de Mim i Pantomima Treballà en comptades ocasions fora de l’àmbit acadèmic…
Feliu Matamala i Teixidor
Política
Activista cultural.
Començà a treballar als catorze anys en una foneria i taller de màquines de Girona Soci de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el 1938 fugí a França dels incontrolats de la FAI, però poc després fou enviat novament a l’Estat espanyol, on s’uní al Terç de la Mare de Déu de Montserrat, i participà en les batalles d’Extremadura i de l’Ebre Després de la Guerra Civil, el 1941 acabà els estudis de disseny i construcció de màquines i el 1943 fundà l’empresa STEIN, dedicada al grafisme industrial que, un cop retirat, passà a ser dirigida per un dels seus fills El 1963 fundà la llibreria…
Fabià Puigserver i Plana
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf i director teatral.
Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…
Rafael Vallbona i Sallent
Periodisme
Literatura catalana
Esport
Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió.
S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc Apostà per la narrativa amb la novella Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …
, ,
Abel Folk i Gilsanz
© TNC / David Ruano
Teatre
Cinematografia
Actor i director teatral i cinematogràfic.
S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, siusplau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano…
,
Benoît de Maillet: vivent i no vivent
Benoît de Maillet ha estat potser el primer dels autors setcentistes Maupertuis, Diderot, Erasmus Darwin, Buffon, Lacepède que han especulat sobre l’evolució del vivent En aquest fragment, l’autor parteix d’una anatomia comparada amb prou feines esbossada, encara que hi apareix explícitament el recurs a la noció d’homologia entre les ales dels ocells i les aletes dels peixos El reconeixement de la unitat i la plasticitat del vivent és previ i indispensable per a la constitució de la idea de biosfera, perquè va lligat indissolublement a la concepció de les relacions entre vivent i no vivent El…
cinema grec
Cinematografia
Els pares del cinema grec són els realitzadors Dimítrios Gaziadis i Orestes Laskos, que, a partir del 1925, li donaren un impuls important amb llurs obres.
Amb el tema de la resistència contra els alemanys es donà a conèixer un jove realitzador, Iorgos Tzavelas Marinos Kondaras , 1948 Antígona , 1961, que després, juntament amb Michalis Cacoyannis Stella , 1955 To telefteo psema , ‘La darrera mentida’, 1958 Electra, Zorba the Greek , 1963 i Nikos Konduros Mikrés Afrodites , ‘Petites Afrodites’, 1963 fou el protagonista directe de l’apogeu del cinema grec dels anys cinquanta Amb Poté tin Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1959, dirigida per Jules Dassin i interpretada per Melina Mercouri, el cinema d’aquest país obtingué un èxit de ressonància…