Resultats de la cerca

L’ hormona antidiürètica , o ADH , també anomenada vasopressina , és un polipèptid sintetitzat a l’hipotàlem que s’allibera a la hipòfisi posterior, l’activitat fonamental del qual se centra a mantenir dins uns certs marges algunes constants de la sang, com és ara l’osmolaritat, o concentració de soluts en el plasma, la volèmia, o volum total de sang, i la pressió arterial El seu principal mecanisme d’acció s’exerceix sobre el ronyó, ja que l’hormona té un efecte antidiürètic, és a dir que tendeix a reduir el volum d’orina derivat de la filtració renal de la sang d’aquesta manera…

Es basa en el procés fisicoquímic d’intercanvi de molècules d’aigua i de soluts, a través d’una membrana semiimpermeable de característiques adequades, entre la sang del pacient i el líquid dialitzador, que és renovat constantment, la composició del qual és similar a la del plasma Les dimensions dels porus de la membrana utilitzada, així com la diferència de concentració de les distintes substàncies en l’una i l’altra banda de la membrana fet que condiciona llur velocitat de difusió, determina que sigui possible l’eliminació de substàncies tòxiques o de rebuig de poc pes…

La formació de cristalls a partir d’una solució és obtinguda per evaporació del solvent, sense atènyer el punt de saturació, i deixant-lo refredar tot seguit El procés comença tan bon punt es formen els primers nuclis de cristalls bé espontàniament, bé induïts per petites partícules estranyes a la solució pols, vidre, etc, per “sembrada” o encebament amb cristalls de la mateixa substància a cristallitzar o per fregament amb les parets del cristallitzador Un refredament lent de la solució saturada porta a la separació dels cristalls grossos i ben formats, bé que impurs Per obtenir…

Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i…

Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció del sodi, i són administrats…

La diàlisi permet, per exemple, de purificar les solucions de proteïnes i altres biopolímers eliminant les substàncies de poc pes molecular i els possibles electròlits presents, i és el procés en què hom basa l'hemodiàlisi

Aquesta capacitat depèn directament de la polaritat de cada solvent i és pràcticament independent de la naturalesa del solut retingut en la fase estacionària, amb la qual cosa es pot associar amb cada solvent una força eluotròpica característica Això permet de definir una sèrie eluotròpica de dissolvents ordenats segons la seva força Un dissolvent no polar, com per exemple el pentà, se situa al principi de la sèrie, mentre que l’aigua, que és fortament polar, ho fa a l’altre extrem La sèrie eluotròpica permet l’elecció del dissolvent, o del gradient de dissolvents, adequat per a cada fase…

Per mostres d’aigua amb salinitats pràctiques entre 2 i 42 PSU i temperatures entre -2ºC i 35ºC la salinitat de referència es pot calcular directament a partir de la salinitat pràctica multiplicant aquesta darrera per un factor de conversió 

Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites variacions de pressió osmòtica a…

L’escorça suprarenal elabora hormones esteroides de tipus i activitat diferents La síntesi d’aquestes hormones es produeix a partir d’una mateixa substància, el colesterol, la major part del qual arriba a la glàndula a través de la circulació sanguínia, pro vinent de la dieta o de la síntesi hepàtica, alhora que una petita fracció és elaborada a la mateixa glàndula suprarenal, a partir de l’acetat El colesterol experimenta diverses modificacions, gràcies a l’acció de diversos enzims, que donen pas a diferents hormones, íntimament relacionades entre si pel que fa a l’estructura, però amb…