Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Josep Maria Farré Llavayol
Handbol
Dirigent d’handbol.
Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1943-49 i organitzà, amb els companys de junta directiva, uns cursets de capacitació dels quals sortirien equips com el FC Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el SEU de Barcelona, el PAYT Policía Armada y Tráfico, el Batalló de Transmissions, el CD Ibèric, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el CE Hispano Francès i el Joventuts Hitlerianes denominació aviat canviada per la de Joventuts Alemanyes Al gener del 1944 organitzà el primer torneig oficial d’handbol d’onze a Barcelona
Climent de Solanell i de Foix, paborde d'Àger (1698-1701)
El 22 de juliol de l’any 1698, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Climent de Solanell i de Foix Segle XVII – Barcelona 1701, benedictí, paborde d’Àger i monjo de Santa Maria de Ripoll diputat militar Aleix de Miravall i de Chivellí, noble de Tortosa diputat reial Josep Llopis, catedràtic de Lleida oïdor eclesiàstic Rafael Nadal i Domènec, benedictí, sagristà major de Santa Maria de Ripoll oïdor militar Joan d’Olmera i de Bianya, de Barcelona oïdor reial Josep Boer, mercader de Girona Segons F de Castellví, Climent de Solanell va morir el 9…
clima

Mapa climàtic del món
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Conjunt de condicions normals que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i que són definides pels valors mitjans dels diferents elements climàtics, llurs valors extrems i la freqüència o durada dels fenòmens atmosfèrics durant un període de temps molt llarg.
Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…
La tonyina a la Mediterrània: estat actual del coneixement i precedents històrics
La tonyina Thunnus thynnus ha rebut durant la primera dècada del nou millenni una gran atenció mediàtica, malauradament com a símbol de la pesca insostenible La introducció de noves tècniques de pesca i sistemes de comercialització al llarg del segle XX ha fet augmentar la pressió pesquera sobre l’espècie fins a dur-la al límit del collapse La tonyina ha estat un peix no solament explotat sinó també admirat pel humans des de temps immemorial n’és una bona prova que diverses cultures van incorporar a la iconografia la seva inconfusible figura, que apareix tant en pintures rupestres de 6000…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
La mar Mediterrània
Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…
Literatura 2012
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana L'any 2012 va estar marcat per una sèrie d'aniversaris i actes commemoratius diversos, el principal dels quals va ser la celebració del centenari del naixement de tres figures fonamentals de les lletres catalanes del segle XX Joan Sales, Pere Calders i Avellí Artís-Gener Tísner Els actes de celebració, organitzats per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, es van estructurar a partir de la presentació d'un web en permanent actualització amb informació i recursos sobre els autors, i va incloure un cicle de conferències, rutes literàries, espectacles,…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit dels sistemes aïllats
Els sistemes aïllats, amb la seva càrrega d’organismes únics, rars i significatius, han atret abans que altres l’atenció de tots els qui s’han sentit preocupats pel deteriorament de la natura Illes i llacs, sobretot els segons, han figurat històricament entre els primers espais protegits, encara que al principi el criteri fos fonamentalment només protegir l’atractiva fauna ornítica El reconeixement del singular valor d’altres endemismes animals i vegetals ha fet créixer l’interès per la protecció dels seus hàbitats També la singularitat de la vida troglòbia ha desvetllat ben primerencament l’…
Olot
Panoràmica d’Olot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Garrotxa a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…
De Quaresma a Pasqua
Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures…