Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
translocació
Biologia
Aberració cromosòmica que consisteix en un canvi en l’estructura cromosòmica que resulta de la transferència d’un fragment de cromosoma, el qual, escindit del seu lloc d’origen, se situa en una altra posició, bé en sentit invertit en el mateix cromosoma o bé en un altre.
En el cas que dos cromosomes bescanviïn un segment que originalment els corresponia, hom parla de translocació recíproca , i en la meiosi dóna unes imatges característiques, ja que cada segment s’uneix al que li és homòleg, i això fa que s’observin cromosomes aparellats formant anells, llaços, vuits, etc Les translocacions heterocigòtiques redueixen la freqüència d’entrecreuament dels cromosomes en què es troben, a causa de les dificultats que presenten en l’aparellament meiòtic
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
La brema comuna i la brema blanca
Exemplars de brema comuna Abramis brama a dalt, i de brema blanca Blicca bjoerkna , a baix, en què es pot apreciar el característic cos alt i comprimit lateralment, amb el cap petit amb relació a la resta del cos d’aquests ciprínids Biopix /Jens Christian Schou La brema comuna Abramis brama i la brema blanca Blicca bjoerkna són dos ciprínids natius i d’àmplia distribució a la major part d’Europa i l’oest d’Àsia, però no són espècies pròpies de la península Ibèrica Tot i no ser apreciades per la pesca esportiva, els últims anys han estat introduïdes en diferents punts dels Països…
El cranc senyal, l’altre invasor americà
Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…
El musclo zebrat
El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat Dreissena polymorpha El cicle biològic…
espècie
Biologia
Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…
La zona del polimorfisme cromosòmic de ratolí domèstic a Catalunya
Les zones de polimorfisme cariotípic, anomenades també freqüentment zones híbrides cromosòmiques , són regions on individus de poblacions diferenciades cromosòmicament entren en contacte, es reprodueixen i donen lloc a descendència amb un cariotip mixt Les reordenacions de cromosomes poden tenir un paper important en la interrupció del flux gènic entre grups d’individus cariotípicament diferents, ja que actuen com a mecanismes d’aïllament postzigòtic, ja sigui impedint la formació d’híbrids, o bé produint híbrids de viabilitat reduïda o esterilitat parcial o total Cariotip d’un ratolí…
La conservació de vegetals amenaçats a les Balears
El manteniment de la biodiversitat les espècies, les comunitats biològiques i els processos ecològics requereix l’ús d’eines diverses, les més importants de les quals són la declaració i gestió d’espais naturals protegits, l’ordenació territorial i la prevenció o correcció dels impactes generats per les activitats econòmiques Però aquests instruments són insuficients per a espècies de supervivència improbable sotmeses a factors d’una determinada intensitat La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura UICN defineix com a amenaçats els tàxons o les poblacions que tenen una alta…
Art 2015
Art
Introducció La crisi va continuar sotragant l'any 2015, a més dels canvis polítics que es van produir en les diferents administracions i les mobilitzacions de collectius del país a favor del procés d'independència, que, d'una manera o d'una altra, van afectar el món de l'art i de la cultura en general Els consellers de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i de Cultura, Ferran Mascarell, juntament amb el degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, van presentar el projecte del nou Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya MauC © Dept De Terriotri i Sostenibilitat…
La problemàtica de la conservació de la ictiofauna continental a Catalunya
La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per a quantificar les poblacions de peixos, ja que en permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura poblacional Alhora, té l’avantatge de permetre la captura incruenta dels exemplars Adolf de Sostoa Els sistemes fluvials de Catalunya es caracteritzen per una elevada variabilitat i dinamisme Això és conseqüència, d’una banda, de les fluctuacions climàtiques pròpies d’aquests ecosistemes i, de l’altra, de l’important grau d’humanització que ha patit el nostre entorn A la regió mediterrània, les variacions climàtiques són notables i…