Resultats de la cerca

L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com…

A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació, representada àmpliament…

En aquesta localitat del Camp de Túria s’han recollit una sèrie d’exemplars difícils de classificar perquè solen aparèixer molt mal conservats i la seva extracció és complicada, per la qual cosa són incomplets La flora trobada és constituïda principalment per espècies d’ambients de tipus temperat, en què són més freqüents les restes de Fagus pristina, F pliocenica, Alnus prisca i A kefersteinii La presència de diverses espècies del gènere Pinus , formes pròpies d’ambients amb tendència a la sequedat i, generalment, de zones d’una certa altitud, sembla indicar que la conca es devia trobar…

Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots Alt Penedès…

Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats…

La falla de la Val de la Sabina Racó d’Ademús, d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades a l’esquerra, en la fotografia i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat a la dreta, que hom considera del Vallesià superior o Turolià Pere Anadón La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació la falla de Torre Baja, que s’estén entre Libros Aragó i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres D’aquí que sigui una…

Els marsupials Els marsupials van fer una petita incursió a Europa a la base de l’Eocè, quan encara era viable la comunicació directa amb l’Amèrica del Nord, i van romandre en aquest subcontinent fins al Miocè inferior Només tres gèneres, Peradectes, Peratherium i Amphiperatherium , tots tres pertanyents a la família dels didèlfids Didelphidae , van colonitzar Europa A Catalunya, el registre s’estén des de l’Eocè superior fins a l’Oligocè mitjà A l’Eocè superior Ludià de Sossís Pallars Jussà trobem el gènere Peratherium representat per dues espècies P lavergnense i P perrierense A l’…

La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…

Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’…

Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és determinat per la…