Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
unció
Religió
Cristianisme
Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
L’ús de l’oli, simple o enriquit amb d’altres matèries aromàtiques, és un element que forma part de moltes religions oli L’Antic Testament coneix sobretot la unció del rei i dels sacerdots, i aplica el nom d’ungit per excellència al Messies esperat La litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià Els olis utilitzats reben noms diversos —crisma, oli dels catecúmens, oli dels malalts— segons llur composició i destinació Hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de…
coronació
Història
Cerimònia d’imposició de la corona a un sobirà.
En els països de tradició cristiana tenia en part caràcter litúrgic i era precedida per la consagració o unció Inspirada en la consagració de Saül i David, feta per Samuel, la coronació fou introduïda a la cort bizantina vers la segona meitat del segle V, i practicada després, seguint el seu exemple, a la cort visigòtica El primer dels carolingis, Pipí el Breu, fou ungit dues vegades 751 i 754, com si hom volgués contrarestar amb això el dret de sang dels merovingis Carlemany fou coronat emperador pel papa el dia de Nadal del 800, però ja abans 774 s’havia coronat rei dels…
Jesús
Escena de l’entrada de Jesús a Jerusalem, en un fragment del frontal d’Espinelves
© Fototeca.cat
Cristianisme
Personalitat central del cristianisme, de la qual derivà la fundació de l’Església, en considerar Jesús com a Messies.
Fora de testimonis independents Josep Flavi, Tàcit i Suetoni, escrits rabínics, com el Talmud , etc, les dades principals sobre Jesús provenen dels Evangelis , el caràcter dels quals Formgeschichte , evangelis de la infància fa que llur ús hagi d’ésser sempre crític La tradició, per exemple, que Jesús nasqué a Betlem Mt 2,1 Lc 2,4-7 no és fàcil de valorar històricament, però sí que ho és que cresqué a Natzaret Mt 4,23 i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble obediència a la llei, pràctica de la pregària, esperança messiànica Coneixia bé l’Antic Testament, tot i no pertànyer a…
Felip III de França

Felip III de França, l’Ardit
© Fototeca.cat
Història
Rei de França (1270-85).
Fill de Lluís IX , el sant, i de Margarida de Provença Es casà el 1262 amb Elisabet d’Aragó , de qui restà vidu el 1271 Participà en la vuitena croada, adreçada contra Tunis, al costat del seu pare 1270, en la qual aquest i el seu germà Tristany agost moriren de la pesta Els croats reembarcaren pel novembre d’aquell mateix any, i Felip passà a Sicília, continuà per terra al llarg d’Itàlia i entrà a París el maig del 1271 Fou ungit a Reims per l’agost, i aquell mateix mes, per mort sense descendència dels comtes de Tolosa Alfons de Poitiers i Joana, incorporà a la corona francesa…
Pipí I
Història
Rei dels francs (752-768).
Fill de Carles Martell i de Rotruda El seu pare, en morir 741, li deixà el seu càrrec de majordom del palau i Borgonya, Nèustria i Provença, mentre el seu germà Carloman rebia igualment el càrrec de majordom i Austràsia, Suàbia i Turíngia Fins el 747 compartí el poder amb el seu germà i ambdós lluitaren contra llur germà consanguini Gripó i es repartiren el seu petit domini Alliberat Gripó, es refugià prop dels saxons, i es revoltà contra Pipí, i el 748 a Baviera, fins que finalment Pipí li donà la vila de Mans i dotze comtats però el 751 Gripó es retirà a la cort del duc d’Aquitània El 752,…
Sant Climent de Torre de Foix o de Vallcebre (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de l’angle sud-occidental Hom hi pot veure els diversos elements ubicats al seu mur de ponent G Llop Enmig de prats, sobre les antigues mines del Collet, resguardada per la gran muralla de roques que rodeja Vallcebre és situada aquesta bella església Lloc d’una gran panoràmica Al nord els cims del Puig-llançada i Tosa d’Alp, a l’est les altives serres de Cerdanyola i Malanyeu, i al fons, Guardiola de Berguedà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 05,9…
Sant Esteve d’Olius
Art romànic
Situació Al nord-est del municipi d’Olius, formant part de l’antic terme del castell d’Olius, s’alça l’esplèndida església parroquial de Sant Esteve, obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI, situada a la dreta del riu Cardener Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Arxiu ECSA Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis i el campanar L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG812522 Recorreguts uns 4,300 km de la carretera de Solsona a Berga, a mà esquerra, hi ha un trencall que amb 1 km deixa davant el temple CRP Història Hom coneix pels…
Santa Cecília d’Elins (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Façana de l’església d’aquest antic i important monestir, convertit durant segles en borda i habitatge ECSA – JA Adell L’església de l’antic monestir de Santa Cecília d’Elins és situada a uns 2 km de Cassovall, lloc on és coneguda com “el monestir” S’accedeix a Cassovall per una pista que neix a la carretera d’Adrall a Sort, pel port del Cantó, poc abans de Pallerols del Cantó MLIC-JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG612901 Història Acta de la dotalia del monestir, conservada a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell El monestir de Santa Cecília d’Elins és…
Bíblia de Ripoll
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Lat 5 729 Bíblia de Ripoll Foli 323v amb diverses representacions allusives al cicle de Tobles Introducció És un còdex constituït per un sol volum Segons remarca Josep Gudiol, la lletra emprada és la Caro lina, ara bé, amb diferenciacions de la usual a França pel que fa als abreujaments * El volum consta de 465 folis de pergamí de 55 × 37 cm, escrits a tres columnes Destaquen les inicials i particularment les representacions historiades que illustren el text dintre dels seus marges, però també a tota plana Les darreres defineixen faixes horitzontals, més o…
Bernat Saulet i el taller de Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Entre el 1341 i el 1342 l’escultor Bernat Saulet va realitzar el retaule de la Passió per a l’església de Sant Joan i Sant Pau popularment anomenada Sant Pol o Sant Joanipol de Sant Joan de les Abadesses A l’entorn de Saulet es va formar un taller que durant els anys quaranta del segle XIV, fins a la Pesta Negra, va treballar intensament per a la canònica augustiniana de Sant Joan És l’anomenat taller de Sant Joan de les Abadesses, el principal promotor del qual fou l’abat Ramon de Bianya Característica dominant en la producció de taller de Sant Joan és l’especialització en l’ús de l’…