Resultats de la cerca

Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins els vaccins bacterians i els vaccins vírics En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous D’altra part, segons el contingut, també hi ha dues menes de vaccins els vaccins vius , o atenuats , compostos per bacteris o virus atenuats, i els vaccins morts , o inactivats , compostos per bacteris o virus morts, o bé per partícules…

En la majoria dels casos, els vaccins resulten pràcticament innocus per a l’organisme Això no obstant, de vegades poden donar lloc a certs efectes no desitjats, l’eventual aparició dels quals depèn bàsicament del tipus de vaccí que s’hi aplica i de les característiques de la persona vaccinada L’aplicació de qualsevol tipus de vaccí per via subcutània o intramuscular pot generar-hi una reacció inflamatòria local, amb envermelliment, calor i dolor, que apareix al cap de 24 a 72 hores d’efectuada la vaccinació Es tracta d’una reacció totalment normal, produïda pel flux de cèllules…

Actualment es recomana l’aplicació de certs vaccins a aquelles persones que, per qualsevol circumstància, poden tenir un alt risc de contagi per determinats microorganismes en un futur a mitjà o llarg termini Una de les circumstàncies més freqüents en què es recomana aquest tipus de vaccinació són els viatges a qualsevol país o regió on certes malalties infeccioses són endèmiques, com és el cas de la febre groga, el còlera o la febre tifoide Per raons similars, també es recomana la vaccinació contra l’hepatitis B a les persones que tenen un risc elevat d’infectar-se amb el virus…

És fàcil que durant els nou mesos de l’embaràs la dona experimenti algun trastorn o malaltia, no necessàriament relacionada amb la gestació, que plantegi la necessitat d’efectuar alguna prova diagnostica, com ara una radiografia, o de prendre algun medicament Aquests procediments, innocus en d’altres etapes de la vida, poden ésser perjudicials durant l’embaràs Els medicaments administrats a la dona poden passar al fetus a través de la circulació placentària Alguns d’aquests medicaments poden atènyer nivells molt elevats en el fetus i alterar el desenvolupament de teixits i òrgans en formació…

La immunització activa , o vaccinació , consisteix en la inoculació de microorganismes atenuats, afeblits o morts, o de fraccions derivades d’ells, que es comporten com a antígens, és a dir que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, hi indueixen l’elaboració de cèllules defensives, d’anticossos específics que immunitzen o protegeixen el subjecte davant les infeccions provocades per aquells gèrmens El mecanisme protector que desencadenen els vaccins en l’organisme és similar al que hi desperten les infeccions, ja que en ambdós casos el sistema defensiu capta la…

Les autoritats sanitàries recomanen l’aplicació sistemàtica de determinats vaccins durant la infantesa amb l’objectiu de prevenir el desenvolupament d’algunes malalties infeccioses freqüents en aquesta època de la vida i que, circumstancialment, poden ésser greus Aquest programa de vaccinacions sistemàtiques, també anomenat calendari de vaccinacions , és orientatiu i en cas de qualsevol anomalia, abans de procedir a cap tipus de vaccinació, cal consultar el metge per tal d’estudiar la possibilitat que es presentin efectes adversos, segons les característiques de cada cas…

És anomenada immunització l’administració de diversos tipus d’elements —microorganismes atenuats o morts, fraccions de microorganismes, o anticossos específics elaborats per altres organismes— que, per un mecanisme o altre, protegeixen l’organisme de l’acció de determinats agents infecciosos Segons el mecanisme protector que desencadeni, la immunització pot ésser activa —quan consisteix en l’administració de vaccins— o passiva —quan consisteix en l’administració d’anticossos o immunoglobulines—

A partir de la primera visita es programen els successius controls mèdics que convé fer al nen La regularitat dels controls pot variar en cada cas, especialment si es detecta algun signe que faci aconsellable de revisar l’infant amb determinada freqüència, per comprovar si té alguna alteració Tenint en compte l’existència de criteris variables, segons el pediatre o el centre sanitari, i sempre dintre d’uns límits raonables, l’habitual és que, si el nen no presenta cap problema que calgui vigilar, es practiqui una visita de control mensual, fins a arribar als set mesos d’edat,…

La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…

En qualsevol edat, la prevenció i detecció precoç de les malalties són mesures molt més eficaces per a mantenir la salut que no pas el tractament de les malalties completament desenvolupades En la infància, la importància d’aquestes mesures és encara més gran, perquè les malalties poden afectar el procés de creixement i desenvolupament de l’infant Si són diagnosticades i tractades precoçment, alguns trastorns que podrien causar complicacions importants i deixar-hi seqüeles permanents poden guarir-se del tot, o com a mínim corregir-los perquè no alterin la qualitat de vida del nen i del futur…