Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Conselleria per a Afers Autonòmics en la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea
Dret internacional
Òrgan acreditat per l’Estat espanyol, amb caràcter representatiu i de gestió, responsable d’assegurar la presència d’Espanya en les institucions i els organismes dependents de la Unió Europea.
La seva única competència és relacionar-se amb les oficines de les comunitats autònomes a Brusselles i canalitzar la informació cap a les comunitats autònomes, amb independència de la informació que correspongui donar a les conferències sectorials
Tractat d’Unió Política
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992, i que juntament amb el Tractat d’Unió Econòmica i Monetària forma la Unió Europea.
El Tractat d’Unió Política reforça els lligams dels dotze membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assoleix la Comunitat justifica també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del nou principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Engloba diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa…
Mercat Interior Europeu
Dret internacional
Espai econòmic de la Unió Europea a l’interior del qual circulen lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a més es respecta el principi de llibertat d’establiment.
La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el 1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990 Hom establí períodes de transició per a la resta Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht 1993 L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987…
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992, i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significa la total llibertat de circulació de les persones, del béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’han de reunir prèviament un seguit de condicions És necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat siguin compatibles entre si i, d’altra banda, que s’aconsegueixi un alt grau de coherència pel que fa a les polítiques…
Acta Única Europea
Dret internacional
Acord de reforma del Tractat de Roma signat el 1986 (en vigor des de l’1 de juliol de 1987) pels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea per a crear un mercat únic entre aquests països a partir del 31 de desembre de 1992 (Unió Europea).
L’acord instaurà un sistema de majoria qualificada per a votar les propostes, exceptuant les relatives a impostos, legislació laboral i immigració
Associació Internacional per a la defensa de les llengües i cultures amenaçades
Dret internacional
Entitat que agrupa en forma federal, d’una banda organismes preexistents de tipus cultural, apolítics, i de l’altra, membres adherits a títol personal.
S'assigna com a tasques principals la creació i el manteniment a tots els països d’un moviment d’opinió a favor de les llengües i cultures amenaçades i desenvolupa una acció en aquest sentit prop dels governs i dels organismes internacionals Iniciada als països escandinaus, al seu primer congrés 1964 fou elegit secretari general el principal inspirador, P Naërt, al qual succeí de fet el piemontès G Burat N'han estat presidents S Espriu, J Triadú i Jordi Costa, i secretari territorial a l’Estat espanyol Heribert Barrera, succeït per J Pou Celebrà un congrés a Barcelona pel juliol del 1978
Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic
Dret internacional
Organització internacional que impulsa el progrés econòmic, social i cultural dels països del SE d’Àsia i la pau i l’estabilitat de la regió.
Creada a Bangkok el 1967, en són membres fundadors les Filipines, Indonèsia, Malàisia, Singapur i Tailàndia Té vuit comitès permanents de comerç i turisme, indústria, alimentació, etc i celebra una conferència anual de ministres d’afers estrangers dels països membres, i reunions a alt nivell no periòdiques D’ençà del 1976 té una secretaria permanent a Jakarta El mateix any els estats membres signaren un Tractat d’Amistat i Cooperació que posava l’accent en la no-ingerència i estava obert a estats tercers s’hi afegiren la Xina, l’Índia, el Japó, Rússia i Corea del Sud Els anys següents n'…
Comissió del Danubi
Dret internacional
Organisme internacional destinat a regular la navegació pel Danubi.
Fou creada al març del 1856 pel tractat de París i la integraven Alemanya, França, la Gran Bretanya, Itàlia, Romania i Turquia El 1918 la Comissió Internacional del Danubi s’ocupà del riu entre Ulm i Braila però el 1940 Alemanya la suprimí El 1948 els estats riberencs del bloc comunista, excepte Alemanya i Àustria fins el 1954, crearen la Comissió del Danubi, mentre que la navegació pel curs alemany occidental depengué de tractats bilaterals Amb la desaparició del bloc comunista 1989-92 fou restablerta la lliure navegació pel Danubi, i la Comissió, formada pels estats riberencs, té cura del…
Consell d’Europa
Dret internacional
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic.
Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre el Consell d’Europa amb el…
Consell de Seguretat
© Organització de les Nacions Unides
Dret internacional
Organisme de l’ONU creat el 1946 que té per missió garantir la pau i la seguretat internacionals.
Dels quinze membres que el componen, cinc són permanents la Xina, els EUA, França, la Gran Bretanya i Rússia, que ocupà el lloc de l’URSS el 1991, i els altres deu, no permanents —elegits per l’Assemblea General per ocupar el càrrec per un període de dos anys —, són distribuïts geogràficament de la manera següent estats africans i asiàtics, cinc estats d’Europa Oriental, un estats llatinoamericans, dos, i dos d’Europa Occidental i altres Els mesos de febrer i març del 2003 el Consell de Seguretat de l’ONU passà per una de les crisis més greus de la seva història arran del desacord entre els…