Resultats de la cerca

Organitzà les agrupacions obreres del ram tèxtil del Principat després de la revolució del 1868 i fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor el 1872 Collaborà en la revista “El Obrero”

Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions i publicà El militar de carrera en España 1967 i Introducción a la sociología de las nacionalidades 1971 El 1974, essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, contribuí a fundar la Unión Militar Democrática , de la qual fou primer secretari el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta, i el 1977 deixà l’exèrcit per presentar-se a les eleccions legislatives Diputat del PSC PSC-PSOE al Congrés per Barcelona 1977, 1979, 1982 i 1986, ha estat també professor de la Universitat de…

El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…

Adherida al Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, era, de molt, el més important dels sindicats del seu temps, amb força organitzada als principals centres fabrils de Catalunya Barcelona, Sallent Bages, Vilanova i la Geltrú, Manlleu, Manresa, Mataró, Centelles, etc Sota la direcció de Climent Bové, Joan Vidal, Josep Bragulat, Tomàs Valls, Eudald Xuriguera i d’altres, Les Tres Classes participaren activament en el Congrés Obrer de Barcelona 1870 i s’adheriren a l’AIT 1871 Aquest mateix any es federaren amb la Societat de Teixidors a Mà per formar la Unió…

Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de interpretación crítica y literaria…

Anunci de Girbau i Cia Anuario de la ciudad de San Feliu de Guixols , 1905 El Banc de l’Empordà té el seu origen a l’empresa Girbau i Companyia El Banc de l’Empordà, creat el 1914, tingué el seu origen en una casa de banca, Romaguera i Girbau, constituïda a Sant Feliu de Guíxols al final del segle XIX Els socis —Antoni Romaguera i Narcís Girbau— no es van entendre i acordaren separar-se, tot creant una banca cadascun d’ells La de Girbau funcionà un temps a nom del seu fill Arseni, en un local del carrer de l’Hospital, fins a la constitució de Girbau i Companyia, formada pel pare i els seus…

Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…

La transició de la dictadura a la democràcia a l’estat espanyol va ser un procés molt obert que va tenir nombrosos protagonistes i va ser desenvolupat per gent molt diferent, amb connexions de naturalesa també diversa amb institucions, o esdeveniments, de mig món El nexe d’unió de tot el procés era la voluntat de gaudir d’un règim de llibertats Una visió internacional de la transició catalana La Universitat Catalana d’Estiu La Universitat Catalana d’Estiu La presentació pública o semipública de propostes polítiques i d’organitzacions polítiques, la creació de taules, enllaços, coordinadores,…

L’edificació i les obres públiques 1960-1981 L’activitat de tipus secundari que va experimentar un creixement més intens en el conjunt dels Països Catalans en l’època de l’anomenat “miracle econòmic” fou la construcció Segons les dades del Banc de Bilbao sobre la distribució provincial de la renda, l’edificació i les obres públiques foren les úniques grans branques que pràcticament van doblar el seu pes relatiu dins el conjunt industrial entre el 1960 i el 1975 la construcció passà de generar el 8,6% del valor afegit brut de la indústria dels Països Catalans a representar-ne el 16,6% Si el…

JM de Porcioles condecora el notari A Trabal, Barcelona, C Pérez de Rozas, 5-5-1944 AF/AHC El governador civil Felipe Acedo Colunga havia arribat a Barcelona el 1951 amb la idea de renovar la vida política provincial, encarcarada a causa de l’estretor i del sectarisme dels nuclis de suport al règim que s’havien enquistat tant en la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista FET y de las JONS com en l’aparell governatiu-administratiu ajuntaments, diputació i govern civil Però en el cas de l’ajuntament de Barcelona, l’oportunitat de remodelar-lo amb…