Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
anàlisi
Filosofia
Procés d’investigació consistent en la reducció
d’un compost a les seves parts simples, sigui aquest compost un concepte, una proposició, un raonament o un fet; en la regressió
, mitjançant processos de raonament, als fonaments d’una proposició que hom intenta de provar, o en la recerca d’estructures subjacents a l’objecte d’estudi que hom es proposa.
Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements formals de l’…
substància
Filosofia
Concepte que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i àdhuc físics…
Antoine Arnauld
Cristianisme
Eclesiàstic francès conegut amb el sobrenom del Gran Arnauld.
El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a escriure contra els regalistes Escriví uns…
augustinisme
Filosofia
Conjunt de doctrines d’Aureli Augustí que es troben presents, bé que diversament matisades, en molts pensadors de l’època medieval i en alguns de l’època moderna.
El bloc ideològic més constant és constituït per les tesis de la unitat del saber filosoficoecològic, l’exemplaritat, la primacia de la voluntat sobre la intelligència tant en Déu com en l’home, la necessària illuminació divina de l’enteniment humà per a assolir veritats absolutes de qualsevol ordre, el pessimisme sobre les possibilitats morals de la natura humana i la consegüent preeminència de la gràcia, l’espiritualitat mística La indiscutida autoritat d’Agustí durant tota l’alta edat mitjana fa que aquest corpus doctrinal aparegui en gairebé tots els seus principals representants Al s…
George Berkeley
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Cristianisme
Filòsof anglès, bisbe anglicà.
Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’una anàlisi…
buit
Filosofia
Física
Espai desproveït de matèria. En la tradició filosòfica occidental l’existència i la natura del buit ha estat un tema d’especulació cosmològica, i àdhuc metafísica, des de l’època dels presocràtics.
Els pitagòrics i els estoics admetien el buit fora del món, els primers com una matèria ambient, assimilable a l’aire, i els darrers com un “incorporal” Per contra, Parmènides, que identificà el buit amb el no-res, en negà l’existència, perquè l’existència del no-res seria contradictòria Però els principals partidaris del buit a l’antiguitat foren els atomistes atomisme, per als quals el món es componia de dos principis els àtoms = matèria = ésser i el buit = espai, = no-res, que feia possible el moviment dels àtoms i explicava la compressibilitat dels fluids i la diferent densitat dels…
finalisme
Filosofia
Doctrina que explica la realitat, l’existència i l’estructura del món, l’actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o a una sèrie de fins determinats.
En general, el finalisme pot ésser contraposat al mecanicisme , com a forma més comuna del que hom anomena causalisme explicació de la realitat a partir de la causalitat eficient així, hom pot agrupar les filosofies d’Anaxàgores, Plató i Aristòtil, entre altres, i el providencialisme com a sistemes finalistes, i Demòcrit, Descartes i Spinoza com a filòsofs causalistes i, àdhuc, mecanicistes Intents d’harmonitzar ambdues orientacions són els efectuats, per exemple, per Leibniz i Lotze Ara bé, ni els filòsofs finalistes renuncien a la causalitat ni els causalistes o mecanicistes…
Thomas Hobbes
Filosofia
Filòsof anglès.
Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…
foli
Matemàtiques
Corba una part de la qual té una forma similar a la d’una fulla d’arbre (foli de Descartes).
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Historiografia catalana
Científic i filòsof.
Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina