Resultats de la cerca

El 28 de gener, Finlàndia va celebrar eleccions presidencials El guanyador va ser Sauli Niinistö, que ja ocupava el càrrec des del 2012, amb el 62,7% dels vots, de manera que no va ser necessària la celebració d’una segona volta En aquests comicis es va presentar com a independent, malgrat que amb anterioritat havia encapçalat el Partit de la Coalició Nacional, de centredreta Finlàndia és un dels països més preocupats per l’expansionisme rus, fins al punt que els partidaris d’adherir-se a l’OTAN, que els serviria d’escut, s’han incrementat notablement els darrers…

En el centenari de la seva independència, que es va commemorar el 6 de desembre, Finlàndia va viure l’aparició del terrorisme al seu territori El 18 d’agost, un jove marroquí va assassinar a punyalades dos vianants als carrers de Turku, ciutat situada a la costa sud-oest, i en va ferir uns quants més L’atacant va ser ferit i detingut L’esdeveniment va commocionar el país i va tornar a posar al centre del debat polític el tema de la immigració Per altra banda, la branca finesa de l’organització nazi Moviment de Resistència Nòrdic MRN va ser illegalitzada per la justícia a…

En les eleccions presidencials del 22 de gener, cap dels candidats va aconseguir superar el llindar del 50%, motiu pel qual els dos candidats millor situats van haver de fer una segona volta el conservador Sauli Niinistö i el centrista Pekka Haavisto El 5 de febrer, Niinistö es va imposar amb el 62,6% dels vots, fet que va permetre que els conservadors del Partit de Coalició Nacional controlessin tant la presidència com el Parlament En les eleccions municipals del 28 d'octubre va resultar el mateix escenari, en el qual els conservadors van obtenir la majoria de regidors, mentre que l'única…

Finlàndia va encarar l’any amb l’objectiu de reestructurar una economia molt vulnerable a la conjuntura internacional, marcada per la sobrecapacitat dels béns d’inversió i afectada per la baixa demanda mundial i per les sancions russes contra els països de la UE El país, a més, va haver d’afrontar reptes com el problema energètic, l’endeutament de les llars, la protecció del medi ambient, el desenvolupament empresarial i l’envelliment de la població El país va aconseguir sortir de la recessió, després de tres anys consecutius de contracció i un creixement del PIB del 0,8%, en…

Els avenços en la investigació de la trama de finançament iqegal del partit governant van forçar la dimissió del primer ministre Matti Vanhanen, del Partit de Centre Al mes de juny va ser substituït al capdavant del Govern i de la presidència del seu partit per la ministra d’Administracions Públiques, Mari Kiviniemi, que va assumir així un Govern de transició condicionat per la proximitat de les eleccions de l’abril del 2011 Al cap d’uns dies, l’1 de juliol, el Parlament va aprovar una llei que declarava com a dret fonamental l’accés a la banda ampla d’internet També va entrar en…

A l'abril, es van celebrar les eleccions legislatives, monopolitzades per l'economia del país Els tres anys de decreixement del PIB, el deute duplicat en l'última dècada i la crispació del Govern sortint entre els conservadors i el partit socialdemòcrata van originar uns resultats que van permetre formar un govern de dreta, gràcies a la coalició entre el Partit del Centre 49 escons, el Partit de Coalició Nacional 37 i els populistes Autèntics Finlandesos 38, que van sumar un total de 124 escons dels 200 possibles El partit socialdemòcrata va perdre 8 escons i va obtenir-ne 34 En el nou Govern…

Finlàndia va viure una important recessió econòmica, especialment per la deslocalització de Nokia i la caiguda de la producció industrial, especialment la paperera © Regional Council of Central Finland Al principi de maig, el primer ministre conservador Jyrki Katainen va anunciar la seva decisió de no tornar-se a presentar a les properes eleccions del 2015 Un moviment que va fer preveure el seu salt a la política internacional, i que, de fet, es va concretar al cap d’un mes amb el seu nomenament com a nou comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris de la Unió Europea en…

La crisi econòmica va tenir una forta incidència en el sector de les noves tecnologies a Finlàndia © Nokia Els pitjors auguris sobre les conseqüències de la crisi en l'economia finlandesa es van anar confirmant al llarg de l'any La caiguda de les exportacions durant l'últim trimestre del 2008 anunciaven la futura recessió del 2009, però ningú no s'esperava que fos tan greu en un país que els darrers deu anys havia promogut les noves tecnologies i el desenvolupament del capital humà El que en principi havia de ser una contracció de l'1,5% durant tot l'any, al març ja es preveia…

Davant de l’amenaça de veure rebaixada la qualificació del deute finlandès, l’executiu de coalició encapçalat per Jyrki Katainen va aprovar al final d’agost un pla de reformes amb un objectiu d’estalvi de 10000 milions d’euros i que incloïa, entre d’altres, l’augment d’impostos locals, la fusió d’ajuntaments, retallades en la durada de les beques a l’estudi i en l’accés a les pensions, retardant un any i mig l’edat de jubilació fins als 62,4 anys Al cap de pocs dies, el 2 de setembre, la multinacional finlandesa Nokia va vendre la seva unitat i patents de telefonia mòbil a Microsoft per 5440…

El país té unes finances públiques estables, un dèficit del 2,5% del PIB i un deute del 48%, una taxa d’atur que ha pujat del 6,8% al 8,5% en quatre anys, però s’ha salvat de la greu crisi del 2009 durant la qual el PIB es va contreure en un 8% Res indicava que el partit ultradretà Autèntics Finlandesos podria passar a tenir de 5 diputats el 2007 a 39 en les eleccions del 17 d’abril de 2011, i convertir-se així en la tercera força política del país 19% dels vots El gran perdedor va ser el governamental Partit de Centre de la primera ministra Mari Kiviniemi, que va perdre 16 diputats i 7 punts…