Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
portaaeronaus
Transports
Nom genèric amb el qual hom designa diversos tipus de vaixells destinats al transport i la utilització d’avions i helicòpters.
Una gran part de la superfície de la seva coberta és especialment adaptada a les funcions d’aterratge i d’envol Els portaaeronaus de dimensions més grans són anomenats portaavions L’any 1996 només disposaven de portaaeronaus Espanya, la GranBretanya, França, Itàlia i l’Índia L’armada espanyola estava equipada amb un únic portaaeronaus, el Príncipe de Asturias el Regne Unit tenia tres portaaeronaus de la classe Invincible la marina francesa en tenia dos de la classe Clemenceau Itàlia disposava d’un antic creuer antiaeri reconvertit, i l’Índia de dos…
asdic
Transports
Aparell de radiolocalització submarina desenvolupat a la Gran Bretanya i usat a partir de la Segona Guerra Mundial.
Es basa en el ressò produït per un cos submergit especialment un submarí, però també mines o torpedes en rebre una ona ultrasònica radiolocalització , sonar El terme és l’acrònim de l’anglès Allied Submarine Device Commitee
bermudiana
Transports
Vela triangular usada actualment com a vela major de la majoria de velers esportius.
Aparegué a les illes Bermudes, d’on prové el nom, i fou donada a conèixer a la GranBretanya al començament del s XIX Fou usada, sembla, en velers que fins aleshores havien arborat aparell de goleta i substituïa l’aurica i l’escandalosa Permet de navegar cenyint molt i d’ésser hissada i arriada mitjançant una única drissa
almanac nàutic
Transports
Publicació anual feta per diversos observatoris.
Hi consten, tabulats en funció del dia, l’hora i el meridià de Greenwich, tots els elements variables dels astres que són necessaris per a la navegació astronòmica El càlcul d’aquestes dades és fet pels observatoris amb una anticipació que pot arribar a ésser d’anys A França començà a ésser publicat un almanac nàutic l’any 1702, amb el nom de Connaissance des temps a la GranBretanya, el 1767, i a Alemanya, el 1776 L’observatori de la Marina espanyola de San Fernando començà a publicar l' Almanaque Náutico el 1792 als EUA és publicat des de l’any 1855
mar
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra…
cadena Decca
Transports
Sistema d’orientació hiperbòlic ideat a la Gran Bretanya, constituït per quatre emissores de radiofreqüència en ona contínua disposades en forma d’estrella.
La central és anomenada principal , i les altres tres, auxiliars cadascuna radia en una freqüència distinta, mentre que la principal radia totes les freqüències alhora sincronitzades amb les emissores auxiliars En un punt, la diferència entre les fases dels senyals rebuts de cadascuna de les tres emissores auxiliars i de la principal defineix la diferència de distàncies entre el receptor i l’emissora principal i entre el receptor i l’emissora auxiliar considerada La posició del receptor és determinada per la intersecció de les hipèrboles que representen, en una carta de navegació especial,…
marina
Transports
Conjunt de vaixells pertanyents a un país.
Tot i que aquest terme resta molt imprecís, hom no pot parlar pròpiament de marina si no hi ha una certa ordenació lleis, ports, organització, bases, etc i un nombre mínim de vaixells amb una capacitat mínima En termes generals, hom pot distingir dues classes de marina la marina de guerra i la marina mercant, però actualment existeixen altres especialitats marineres, com la marina de pesca, l’esportiva i la científica La marina ha anat tradicionalment lligada amb el comerç, sobre el qual ha influït decisivament i del qual ha rebut els impulsos principals De fet, ja a l’edat antiga alguns…
segell
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…
marina de guerra
Transports
Part de la flota d’un estat, anomenada també armada, destinada a operacions militars.
Durant molts segles la marina de guerra es confongué amb la mercant Quan les necessitats bèlliques ho exigien, tots els vaixells disponibles eren destinats a la batalla, un cop acabada la qual retornaven a l’activitat mercantil Tanmateix, en alguns casos, sobretot a Fenícia i a Roma, foren construïdes flotes de guerra amb vaixells dissenyats i equipats exclusivament per a aquest ús Els descobriments geogràfics del Renaixement i les noves lluites comercials a Àsia i a Amèrica obligaren les principals potències a equipar flotes de guerra que defensessin les rutes comercials i les costes pròpies…
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta superior de l’…