Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Hispania Sacra
Historiografia catalana
Revista semestral apareguda el 1948 i publicada per l’Institut P. Enrique Flórez del CSIC de Madrid, però amb delegació a Barcelona.
Se subtitula Revista de Historia Eclesiástica El CSIC, fundat el 1939, s’organitzà en patronats i instituts Francisco Suárez, de teologia i Sagrada Escriptura Sant Ramon de Penyafort, de dret canònic San Toribio de Mogrovejo, de missiologia Enrique Flórez, d’història eclesiàstica Aquest darrer es constituí l’any 1945 sota el guiatge de l’agustinià fra José López Ortiz La seva promoció al bisbat de Tuy deixà orfe de comandament el projecte de revista de la institució, fins que Josep Vives se’n feu càrrec El 1948 es publicà el primer número d’ Hispania Sacra La revista tingué diverses…
Josep Vives i Gatell
Historiografia catalana
Prevere, historiador i epigrafista.
Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació de Barcelona del CSIC, i el 1950 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia Fou fundador amb H Finke de les Spanische Forschungen der Görresgellschaft i dels Monumenta Hispania Sacra Dirigí les revistes Analecta Sacra Tarraconensia i Hispania Sacra La seva obra més destacada és Inscripciones de la España romana y visigótica 1924-69 També és…
Eulogio Zudaire Huarte
Historiografia catalana
Frare caputxí i historiador.
Autor de set llibres, diverses traduccions i més de 40 articles d’investigació, publicats en revistes com Hispania i Anales del Instituto de Estudios Gerundenses , entre d’altres Des de la dècada del 1950 publicà treballs sobre les Corts del 1635, la figura del cardenal infant com a virrei de Catalunya, sobre la història de Navarra –en especial els virreis i capitans generals navarresos a Amèrica– i també sobre algun escrit inèdit de Calderón de la Barca, la major part dels quals en la revista Hispania La seva obra més important és El Conde-duque y Cataluña 1964, llibre que té l’origen en la…
Josep Orlandis i Rovira
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Doctor en dret per la Universitat de Madrid amb la tesi La prenda como procedimiento coactivo en el derecho medieval 1941 i en dret canònic per la Universitat Lateranense, de Roma, amb la tesi Traditio corporis et animal La familiaritas en los monasterios de la Alta Edad Media 1945 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història del dret a la Universitat de Múrcia Entre el 1945 i el 1969 fou catedràtic d’història del dret espanyol a la Universitat de Saragossa, on també fou vicedegà Fou degà de la Facultat de Dret Canònic de la Universitat de Navarra entre el 1960 i el 1968, i, des d’aquest darrer…
Teodor Baró i Sureda
Historiografia catalana
Escriptor, polític, periodista i historiador.
Afiliat al Partido Liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat a les Corts espanyoles en diferents legislatures, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Com a periodista, dirigí La Crónica de Cataluña i auxilià, i posteriorment substituí, J Mañé i Flaquer en la direcció del Diario de Barcelona Pel que fa a la seva producció més pròpiament historiogràfica clarament influïda pel seu pensament polític, redactà Historia de España , un extens manual que el 1891 havia arribat a la…
Amics de Besalú i el seu Comtat
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1958 amb seu a Besalú (Garrotxa), amb l’objectiu de promoure el ric patrimoni històric, artístic, arquitectònic, paisatgístic i turístic de l’esmentada vila.
És presidida per una junta directiva i una junta d’honor, de la qual formen part les autoritats locals i les persones amb mèrits, que es reuneix anualment Amb el temps, s’han anat fundant delegacions en l’àmbit de l’antic comtat de Besalú És també Centre d’Iniciatives Turístiques, Grup Local dels Amics dels Castells, associació adherida a Hispània Nova i al Patronat Francesc Eiximenis, i també a d’altres associacions afins nacionals i estrangeres La tasca principal d’aquesta entitat és la restauració de monuments —amb el suport d’organismes provincials i estatals—, com ara la mateixa vila de…
Pedro Chalmeta Gendrón
Historiografia catalana
Arabista especialitzat en l’època medieval.
Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe IHA de Bagdad El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular dins el marc tradicional de…
Lluís Batlle i Prats
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista oficial de la…
Miquel dels Sants Gros i Pujol
Historiografia
Prevere, liturgista i historiador.
Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…
,
Eliseu Vidal i Beltrán
Historiografia catalana
Historiador i arabista.
Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, i s’especialitzà en història, llengua i literatura àrabs El 1968 es doctorà amb la tesi Valencia en la época de Juan I , publicada el 1974, un treball que és la seva principal aportació de recerca històrica Fou professor numerari de geografia i història a l’Escola Universitària del Professorat d’EGB de València des del 1964, i més tard obtingué la càtedra de les esmentades matèries Així mateix, exercí com a professor encarregat de curs, professor encarregat de càtedra i professor adjunt de llengua i literatura…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina