Resultats de la cerca

La medalla eclèctica del segle XIX desenvolupà un llenguatge d’idealització canalitzada pel que es coneix com a academicisme Dins d’aquesta línia, tanmateix, va recórrer a un retrat de gran qualitat, amb virtuosisme i domini de la personalitat El retrat d’Isabel II realitzat per Joaquim Furnó és un dels millors exemples / Museo Arqueológico Nacional

El terme Modernisme implica una modernització de la cultura catalana considerada com a arcaica i provinciana, i la creació d’un art específic català En estreta relació amb el catalanisme polític, els catalans s’adonen que la cultura catalana s’ha de deseixir del provincianisme i, mitjançant el cosmopolitisme, ha d’arribar a un grau més alt de diferenciació i d’independència respecte de la cultura oficial castellana de Madrid, considerada com a deficient i conservadora Com que la cultura europea contemporània oferia tot un seguit d’opcions artístiques diferents, relacionades amb profunds…

L’any 1855 és una data clau per a la història de l’art occidental, ja que la irrupció de l’art realista, cru, de Courbet dins el panorama de l’art idealista francès amb el seu famós pavelló del Réalisme on exposà d’una manera individual els quadres rebutjats pel jurat del Salon parisenc anual, significa la definitiva bifurcació de l’art europeu en dues branques, una oficial i l’altra independent D’altra banda, el 1855 Espanya vivia en ple Bienni Progressista Era un moment de renovació profunda, l’idealisme romàntic ja no responia a les demandes de la societat que volia un art que li parlés un…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…

Introducció A l’acabament del segle, el Modernisme pictòric ja havia donat tot el que portava a dintre El Simbolisme deixava pas a actituds més positives, més reals, més socials El moviment i els seus detractors postmodernistes es movien entre noms ja reconeguts Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i, aviat, Anglada-Camarasa, Sunyer i Picasso El 1897 Mir pintava La catedral dels pobres , testimoni del Realisme social expressat amb aquella llum de color groc que havia donat nom, a partir del 1893, a La Colla del Safrà Per a molts, l’escola parisenca com a font d’…

Camps, T ed Art català contemporani 1970 Fons d’art de Xarxa Cultural , Caixa d’estalvis de Terrassa, Barcelona, 1985 Cirlot, L La pintura informal en Cataluña 1951-1970 , Ed Anthropos, Barcelona, 1983 Corredor-Matheos, J «La segona meitat del segle xX», collecció Història de l’Art Català , vol IX, Edicions 62, Barcelona, 1996 DDAA Historia del cine Español , Ed Càtedra, Madrid, 1995 DDAA Introducció a la història de la fotografia a Catalunya , Lundwerg Editores, Barcelona, 2000 Fontanella, L La fotografía en España, desde sus orígenes hasta 1900, Ed El Viso, Madrid, 1981 Fontbona, F «Del…

En sortir del Modernisme, Eugeni d’Ors 1881-1954 va definir un nou moviment, anomenat Noucentisme, a través d’un Glosari en forma d’articles sobre l’actualitat cultural i política publicats entre el 1906 i el 1921, sobretot a La Veu de Catalunya La ben plantada és una novella en la qual d’Ors va exposar l’ideal d’un catalanisme classicista El moviment, que al seu origen era més aviat polític i literari, es va consolidar en el camp artístic amb el naixement de l’agrupació Les Arts i els Artistes 1910, amb la publicació de l’ Almanach dels Noucentistes 1911, dirigida en l’aspecte artístic per…

El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…

Els Quatre Gats Titelles i ombres xineses El primer projecte barceloní important de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch 1867-1956 va ser la Casa Martí, al carrer de Montsió, número 3 bis, carrer que porta el nom de l’antic convent de monges dominiques Abans havia treballat com arquitecte municipal de Mataró, però aviat es va establir a Barcelona i va involucrar-se en projectes de gran envergadura Les seves primeres obres van estar marcades per un estil força modernista La Casa Martí 1895-96, amb planta, dos pisos i golfes, n’és un exemple Els baixos d’aquest edifici van acollir la taverna Els…

Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel,…