Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Caixa de Barcelona (1844-1990)
La primera caixa d’estalvis catalana 1844-1856 Una difícil i llarga gestació Barcelona, el 1840 Aquell any la capital catalana pot respirar una mica S’ha acabat la primera guerra Carlina —aleshores no sabien que era la primera— i el país està relativament tranquil El vencedor de la lluita, el general Espartero, és el nou regent del regne, en nom d’Isabel II, que té només deu anys Barcelona, antigua y moderna, Andreu A Pi i Armón, 1854 L’autoritat de l’estat és en mans del governador civil —el “ gefe político ”— i del capità general El primer està installat a la Rambla, a l’antic collegi del…
Sota el signe de la Mancomunitat
Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part gràcies a l’estímul exercit pel…
Vila de l’Espluga de Francolí
Art romànic
Situació Aspecte parcial de la vila, amb el Capuig, al sector més enlairat, on es desenvolupà el nucli històric de l’Espluga Sobirana ECSA - M Catalán La vila de l’Espluga de Francolí és situada a 411 m d’altitud, a la dreta del riu Francolí, que neix al nord-oest de la població, a l’indret de la Font Major Mapa 33-16-417 Situació 31TCF415846 El poble de l’Espluga de Francolí és a pocs quilòmetres de Montblanc per la carretera N-240, que partint de Tarragona es diigeix al País Basc MLIR Història Tot i que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimoni de poblament des de la prehistòria,…
Partit Liberal
Partit polític
Partit que tingué un procés de formació llarg i complex, que s’inicià a l’octubre de 1875 i conclogué al maig de 1880 amb la fundació del Partit Liberal Fusionista.
La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada partidària de la…
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d'Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d'Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
De la monarquia absoluta a l’Estat liberal
Quan Isabel II va pujar al tron al novembre del 1843, la monarquia espanyola havia perdut definitivament les seves antigues bases de legitimitat d’origen diví i dinàstic La nova reina jurà el càrrec com a monarca constitucional despullada de les prerrogatives de poder absolut que havia tingut Carles IV, el seu avi o, si es vol més precisió, el seu predecessor dinàstic, quan va accedir al tron el 1788 Entre un regnat i l’altre, la profunda crisi social i política de l’antic règim va anar ordint i definint una complexa dinàmica revolucionària que, enfront d’altres alternatives possibles de…
Els intercanvis comercials
En termes generals, la població de Catalunya, Mallorca i el País Valencià va créixer entre el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del XIX També s’observa una tendència a l’alça de la producció agrícola en conjunt, assolida sobre una base tecnològica tradicional Ara bé, s’ha de matisar aquest aspecte Per exemple, l’increment dels cereals no fou pas uniforme —l’ordi s’estengué més que el blat—, tot i que cal recordar que, generalment, les comunitats catalanes necessitaven aliments estrangers per tal de cobrir els seus dèficits de queviures La seguretat del tràfic mercantil…
Soldats del rei i ciutadans en armes
La segona meitat del segle XVIII, i fins i tot el primer quart del segle XIX, no són pas uns anys amb gran abundància d’informació documental relativa a mobilitzacions populars, especialment si es comparen amb els segles XVI i XVII Però cal tenir en compte que el testimoni escrit de la mobilització popular és obra, sobretot, dels responsables de la seva repressió de manera que aquella escassetat pot indicar, tan sols, que durant el període esmentat les mobilitzacions que es produïen al marge o en contra de la llei devien ser menys rellevants Contràriament al que això podria fer pensar,…
Montblanc
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al…
El nivell dels modernistes menors
La dinàmica de l’arquitectura domèstica L’empremta dels grans mestres vuitcentistes amb les seves fórmules d’adaptació als estils arquitectònics va anar quallant en les successives promocions d’arquitectes de tal manera que, al tombant del segle XIX al XX, la producció arribà a ser una enfervorida cursa per idear quelcom més exuberant, més creatiu, més dens i abarrocat que els models immediatament anteriors Les filiacions estilístiques directes d’aquestes noves generacions respecte dels diferents mestres del Modernisme es poden trobar en un mateix autor, barrejades en una mateixa obra o en…