Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Miquel Socies de Tagamanent i Miralles
Literatura catalana
Poeta.
Fou tinent de les milícies urbanes de la seva vila Només se n'han conservat dos goigs, escrits el 1780 i de no gaire qualitat literària, i una més remarcable Glosada de la fam
Antoni Martorell i Miralles
Música
Organista, compositor i eclesiàstic.
Inicià els primers estudis musicals a Montuïri i després continuà al Seminari de la Porciúncula de Palma L’any 1928 ingressà al Tercer Orde Regular de Sant Francesc Acabats els estudis filosòfics fou enviat a Roma, on es llicencià en teologia El 1937 s’ordenà sacerdot De nou a Palma, estudià al conservatori amb JM Thomàs, J Roig, R Vich i P Segura Traslladat a Roma, perfeccionà els seus coneixements a l’Institut Pontifici de Música Sacra amb els mestres L Refice, D Suñol, D Gajard, H Anglès, E Morricone i C Dobici, i es diplomà en composició, cant gregorià i musicologia Es…
,
Pere Sampol i Mas
Política
Polític.
Llicenciat en enginyeria tècnica en electrònica industrial, començà la carrera política l’any 1983 com a regidor de l’Ajuntament de Montuïri pel Partit Socialista de Mallorca Es mantingué en el càrrec durant deu anys i el 1991 esdevingué, també, portaveu del grup parlamentari del partit El 1995 passà a ser diputat al Parlament i vicepresident del Consell de Mallorca El 1999 el PSM passà a formar part del primer Pacte de Progrés per governar les Illes Balears i Pere Sampol assolí el càrrec de vicepresident i conseller d’Economia i Indústria El 2003 tornà a l’oposició i es…
Joan Verger i Pocoví
Política
Polític.
Enginyer industrial per la Universitat de Barcelona i diplomat en medi ambient, el 1979 fou elegit regidor de Montuïri per la Unión del Centro Democrático UCD El 1982 passà a Aliança Popular des del 1989 Partido Popular i fou vicepresident del Consell de Mallorca fins al 1987 sota la presidència de Jeroni Albertí, al qual succeí en el càrrec 1987-95, període en què fou també diputat autonòmic Fou conseller d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat del Govern Matas i portaveu de l’Executiu 1996-99 i president del Partit Popular de les Illes Balears Novament diputat 2000, abandonà…
Joan Miralles i Monserrat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i folklorista.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona 1969, hi obtingué el doctorat el 1978 Professor de la Universitat de les Illes Balears des del 1970, des del 1983 catedràtic de filologia catalana i professor emèrit des del 2016, els anys 1980-89 dirigí el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1985, el 1988 presidí el comitè territorial de l’àmbit de lingüística social en el II Congrés de la Llengua Catalana Collaborador a Lluc , Mayurqa , Randa i altres publicacions, s’ha…
,
Llorenç Capellà i Fornés
Editorial Meteora
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fill de l’autor Pere Capellà , des del 1968 collabora en diversos mitjans de comunicació, com ara Última Hora Diari de Balears , del consell editorial del qual fou membre Avui Diario de Mallorca Oriflama Empresario Balear o El Temps , del qual fou responsable a Mallorca També ha estat membre del consell de direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , publicada entre el 1988 i el 2005 El 1968 publicà alguns poemes del recull La Terra Nostra a la revista Lluc La seva actitud compromesa i l’estètica predominantment realista de la seva obra l’han definit, segons la…
,
Mateu Lopes
Pintura
Pintor.
Format a València, s’establí a Mallorca, on traçà el retaule major de l’obreria de la parròquia de Santa Eulàlia 1548 És autor de diverses obres de caire religiós a Calvià, al Museu Parroquial d’Alcúdia, a la catedral d’Eivissa, a la Societat Arqueològica Lulliana, a la parròquia de Montuïri — on residí — , etc El seu fill Mateu Lopes II Montuïri, Mallorca, 1549 — , també pintor, continuà el retaule del seu poble, iniciat pel seu pare, i féu obres al convent de Santa Clara, entre les quals una Anunciació 1590 Reflectí, amb més qualitat que el seu pare, la influència…
Bernat Espanyol
Història
Fill de Pere Espanyol.
Participà en la conquesta de Mallorca 1229 amb la host de Guillem de Montcada juntament amb el seu germà Tomàs Rebé una alqueria a Canarrossa i altres béns a Inca, Pollença i Montuïri en la part adjudicada a Nunó Sanç, que constituïren la base econòmica de la branca dels Espanyol de Mallorca Fou cònsol de mar i jurat de la ciutat i el regne de Mallorca el 1248 Ell o un successor seu participà en la conquesta de Menorca Heretaren d’ells els seus fills Tomàs i Ramon
Pere Capellà i Roca
Literatura
Teatre
Autor teatral, poeta i activista polític, cívic i cultural.
Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi féu una important tasca de renovació cultural En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares 1939-43 Posteriorment, rebutjat a Algaida, anà a…