Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
Amb dotze anys de retard Pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, projectat per l’arquitecte L Mies van der Rohe ECSA Si l’Exposició Universal de Barcelona es va convocar, es desconvocà i es tornà a convocar, de manera que tot van ser presses a la darrera hora, l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 es va obrir dotze anys més tard del moment en què s’havia previst i la seva convocatòria va estar condicionada una vegada més per la política i els esdeveniments internacionals Es pot assegurar que en 150 anys –entre el 1800 i el 1950– no hi hagué cap…
L’ensenyament i la formació dels enginyers tècnics industrials
Dels inicis dels estudis tècnics a la creació de la carrera d’Enginyeria Tot indica que l’origen de la carrera d’enginyer a l’Estat espanyol es troba a l’antiga Junta de Comerç de Barcelona, que amb tota probabilitat fou el primer organisme a iniciar els ensenyaments tècnics d’aplicació a la indústria, des del segle XVIII Entre el 1769 i el 1814 s’inauguraren les escoles de Nàutica, Dibuix i Gravat, Química, Taquigrafia, l’Acadèmia de Comerç i l’Escola de Física Aspecte de la façana de l’edifici del Rellotge el 1927 AHDB El 4 de setembre de 1850 es va publicar el Reial Decret que, per primera…
L’Escola Industrial de Barcelona del 1904: un gran projecte per a la formació tècnica
Vista aèria de la Universitat Industrial entre el 1919 i el 1927 AHDB El desenvolupament econòmic de les darreres dècades del segle XIX posà de manifest la necessitat de renovar i enfortir la formació dels tècnics De fet, no és difícil veure que aquesta necessitat tenia un abast internacional i fou expressada repetidament per l’opinió pública de França, Anglaterra o els Estats Units, per no mencionar Alemanya, que, en el darrer terç del segle XIX, havia emprès una reforma a fons de l’ensenyament tècnic en la qual tots els països volien emmirallar-se A Catalunya, aquest corrent internacional d…
La Fira de Mostres de Barcelona
Els inicis, la suspensió amb la Dictadura i la represa amb la Segona República Al març del 1918 l’Associació d’Atracció de Forasters de Barcelona proposà a la Cambra de Comerç i Navegació de la ciutat l’organització d’una fira de mostres, a semblança de les que es feien a Leipzig, Lió o en altres ciutats europees L’Associació de Fabricants de Joguines celebrava anualment una petita exposició dels seus productes a Barcelona des del 1914, i es va adherir a la petició de la Cambra El Foment del Treball Nacional, la Cambra d’Indústria de Barcelona i la Lliga de Defensa Comercial i Industrial –una…
L’Institut Químic de Sarrià i la modernització de la indústria catalana
La indústria química ha estat una de les protagonistes del desenvolupament industrial del segle XX A Espanya, la química es va consolidar relativament tard, i gairebé sempre gràcies a les grans empreses multinacionals És un sector complex, el creixement del qual depèn en gran manera de l’existència d’una base científica i de recerca i desenvolupament Des del 1916 fins avui, l’Institut Químic de Sarrià IQS ha exercit una influència molt notable en l’àrea industrial catalana, que concentra bona part de les inversions químiques del país L’IQS és una institució d’ensenyament superior tècnic…
L’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1851-1936)
Amb un sistema universitari raquític, i Barcelona privada de la seva universitat, els inicis de l’ensenyament tècnic es van deure bàsicament a iniciatives privades i d’institucions locals Dues van ser les que van establir les bases de l’ensenyament tecnicocientífic a la Catalunya setcentista la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, creada el 1764 i que el 1770 es convertí en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, i, particularment, la Junta de Comerç La primera representava l’expressió més evident de la voluntat de posar-se al corrent dels avenços científics i…
Dalmau i Xifra, els pioners de la segona Revolució Industrial
Les primeres passes a Catalunya del gran conjunt de transformacions que es coneix com a segona Revolució Industrial van ésser protagonitzades en molt bona part per Tomàs J Dalmau i Narcís Xifra Aquests personatges, Dalmau i Xifra, constitueixen un dels exemples més remarcables d’anticipació tecnològica que mai s’hagi donat al territori de l’Estat espanyol Tots dos van compartir els assaigs inicials i els primers desenvolupaments industrials en els àmbits, perfectament decisius, de l’electricitat i de la telefonia Amb tot això començaven a produir-se canvis importants en el terreny de l’…
L’aeronàutica, una oportunitat tècnica arrabassada
Primer vol d’aeroplà realitzat a Espanya, a l’hipòdrom de Barcelona 11-2-1910 AHC En les primeres etapes del desenvolupament de l’aviació, els catalans tingueren illusions, voluntat i força ocasions serioses d’ocupar-hi un lloc destacat, però diverses circumstàncies històriques, entre d’altres no disposar de poder polític autònom suficient, ho acabaren fent inviable L’aeronàutica esdevingué un camp d’acció ben delimitat des del punt de vista tècnic després del vol del primer aeroplà, al desembre del 1903, portat a terme pels germans Wright a Kitty Hawk, Carolina del Nord En realitat, la…
Els primers temps de la indústria automobilística
Anunci de La Hispano Suïssa, publicat en la revista “El Mercurio” 1910 ECSA Tot i que el primer automòbil es matriculà a Espanya a l’octubre del 1900, la primera empresa dedicada a la fabricació d’automòbils de què tenim notícia a Catalunya fou La Compañía General de Coches Automóviles Emilio de La Cuadra SC, fundada el 1898 per un oficial d’artilleria, situada al carrer de la Diputació de Barcelona, que pretenia dedicar-se a la fabricació de vehicles elèctrics, però que, després de produir dos xassís, amb prou feines sobrevisqué fins el 1901, any en què fou reconvertida pels seus creditors…
La innovació tecnològica en la indústria del gènere de punt
Antecedents Els inicis de la mecanització de la indústria del gènere de punt se situen a l’Anglaterra del final del segle XVI Als principals centres manufacturers anglesos de l’època, l’augment de la demanda del teixit de punt estava començant a esgotar el subministrament de teixidors manuals necessaris per a realitzar la producció Fou en aquest context que, a la localitat anglesa de Nottingham, William Lee inventà el 1589 el primer teler per a produir mitges de punt, que va tenir una influència decisiva en el futur de la indústria del gènere de punt La primera màquina d’agulla de bec o de…