Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
substància
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, allò que transcendeix els elements fònics i significatius del signe lingüístic.
De fet, Saussure defineix negativament la substància lingüística “la llengua és una forma, no una substància” La glossemàtica de LHjelmslev, tot i definir també negativament la substància lingüística —ja que substància és tot allò que no és forma, és a dir, que no entra en el sistema de relacions que constitueixen l’estructura de la llengua—, intenta de determinar les relacions entre substància i forma lingüístiques, introduint la distinció entre el pla de l' expressió i el pla del contingut en la llengua i atribuint una substància i una forma a cada pla En el pla de l’expressió…
signe
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat pel lingüista suís F.de Saussure en lloc del més tradicional i ambigu de mot per a designar la particular associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant
.
Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per exemple, el significant…
arbitrarietat del signe
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’arbitrari del signe lingüístic.
Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari” tanmateix, com…
diacronia
Lingüística i sociolingüística
Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució.
Fins al s XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, al s XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió sincrònica és la coneguda pels…
lexicologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi sincrònic de la significació dels mots, com a elements interdependents d’una estructura de caràcter social.
Subordinada a la lexicografia fins al s XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de GMatoré
selecció
Lingüística i sociolingüística
Operació per la qual el qui parla escull una unitat lingüística en l’eix paradigmàtic.
Segons F de Saussure, cada anella de la cadena parlada —a qualsevol nivell d’anàlisi lingüística— ofereix la possibilitat d’una selecció, és a dir, que cada unitat de la cadena manté una relació de selecció amb les unitats capaces d’ésser commutades amb ella En la glossemàtica , la selecció designa una dependència unilateral d’elements lingüístics, talment que un d’ells en pressuposa un altre, però no al contrari Per exemple, la locució conjuntiva a fi que exigeix el mode verbal subjuntiu, però no al contrari
relacions associatives
Lingüística i sociolingüística
Relacions, semàntiques o formals, que es produeixen entre els signes d’una llengua, de manera que s’enllacen formant «grups de representacions» (Paul).
L’evolució històrica d’una llengua desfà constantment aquests grups i en forma d’altres Així, és segur que ja ningú no associa via amb divorci , i, altrament, el freqüent nusos com a plural de nu demostra que el plural nu-s ha estat identificat amb el mot simple nus , i l’associació és prou viva per a originar una propagació nusos, crusos per analogia Aquestes relacions són contraposades sovint a les relacions sintagmàtiques Saussure o “discursives” Bally, que es produeixen entre els membres d’una mateixa frase
semiòtica
Lingüística i sociolingüística
Terme usat generalment com a sinònim de semiologia pels autors anglosaxons (particularment Ch.S.Peirce i Ch.Morris).
Bé que han prescindit més de l’enquadrament social de l’estudi dels signes en la semiologia de Saussure i han considerat la semiòtica o bé com una teoria general dels signes o bé com l’estudi d’algun sistema molt particular de comunicació codi de senyals de carretera, marítims, etc Ha dedicat una atenció, si no exclusiva, sí preferent, al llenguatge humà, sia com a llengua funcional, sia com a base per a l’elaboració d’un sistema nou d’expressió el llenguatge literari, filosòfic o científic
camp semàntic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de mots, en general no emparentats etimològicament, que recobreix de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, sigui tradicionalment sigui científicament, per l’experiència humana.
Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua
paradigma
Gramàtica
En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal (declinació) i verbal (conjugació).
En lingüística moderna, un paradigma és tot conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles fonològic casa, capa, cala, cara, cama morfològic ensenyar, ensenyo, ensenyaré ensenyar, cantar, menjar semàntic ensenyar, educar, instruir, formar Les relacions paradigmàtiques anomenades associatives per Fde Saussure pertanyen al domini del sistema de la llengua, són virtuals i en absència oposen unitats lingüístiques presents dins un enunciat de parla donat amb d’altres unitats absents en aquest…