Resultats de la cerca

Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als s X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als s XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’empobriment,…

Creat per Juli II 1506, les darreres reglamentacions de Pius X 1914, Joan XXIII 1959 i Pau VI 1965 n'especifiquen les finalitats custòdia personal del papa, vigilància dels ingressos a l’estat del Vaticà, servei a la capella pontifícia i custòdia del conclave durant la seva celebració És integrada, a més d’un capità, per tres oficials, vint sotsoficials i cinquanta alabarders Guàrdia de gala, l’uniforme és atribuït a Miquel Àngel

En fallir La Cuadra el 1901, un dels principals creditors, JCastro, continuà el negoci amb el nom de JCastro, Societat en Comandita, Fàbrica Hispano Suïssa d’Automòbils, amb la participació de Marc Birkigt com a soci industrial La societat fallí el 1904 i sorgí La Hispano Suïssa, Fàbrica d’Automòbils SA, de la qual fou principal accionista i president Damià Mateu i Bisa, que es dedicà a la fabricació de vehicles de gran luxe i participà en l’establiment de companyies de transport de viatgers de sis línies el 1909, el 1910 arribà a trenta, servides per 64 cotxes…

Representa, respecte a l’ Atlas linguistique de la France , de Gilliéron, un notable progrés els exploradors són lingüistes especialitzats Scheuermeier, Rohlfs, ML Wagner, la selecció de localitats es basa en criteris historicogeogràfics, els mots són agrupats per conceptes i la cultura material és incorporada a la cartografia lingüística

Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà

És el segon banc del país El 1986 disposava d’uns actius de 85 395 milions de dòlars, uns dipòsits de 72 127 milions, 230 oficines a Suïssa i 15 775 empleats La seu social és a Basilea

La divisió territorial d’aquest estat en tres cantons, el rètic, el burgundi i l’alamànic, condicionà la diversificació estilística de les manifestacions artístiques Fins a l’època romànica, caracteritzada per la profusió arquitectònica —abadia de Payerne, del s X Vaud, església de Saint-Pierre de Clages Valais, etc— i pictòrica enteixinat de Zillis, les manifestacions artístiques es redueixen a una sèrie de murals carolingis i a primitives abadies del s IV En estil gòtic, a més d’una representativa arquitectura civil i militar, foren erigides les grans catedrals de Lausana, Ginebra i Berna,…

Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…

Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia 1961, Islàndia 1970 i Liechtenstein 1991 Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d’una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s’assolí el 1966 Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers La seva gestió fou confiada a un consell de ministres L’ingrés de part dels seus membres a la Comunitat Econòmica Europea, des del 1993  Unió Europea  el 1972, la Gran Bretanya i Dinamarca el 1985, Portugal, i el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia, en determinà la sortida de…