Resultats de la cerca

Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke  de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud  i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…

Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963…

Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves Antologia poètica universitària S’hi han publicat els premis Ossa Menor i Carles Riba i també autors com Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Màrius Torres, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Tomàs Garcés, Pere Quart, Agustí Bartra, etc N’han aparegut uns cent cinquanta títols 1986 i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita

Metodològicament ha seguit els principis de l’hermenèutica simbòlica i de la mitocrítica, que ha aplicat a l’anàlisi de la poesia catalana, principalment a l’obra de Salvador Espriu Ha publicat diversos llibres sobre la poesia d'Espriu Espriu en la Fi del laberint 1989, L’imaginari de “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu 1990, Salvador Espriu o els itineraris de la poesia 1991, Salvador Espriu i Bartolomeu Rosselló-Pòrcel en llunyanies de foc i de llum 1992, i Viatge per l’imaginari de l’obra de Salvador Espriu 1995 També ha publicat treballs sobre JV Foix, Joan Vinyoli i…

Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008,  Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia Ha estat…

Format a les universitats de Barcelona i Tübingen Alemanya, fou professor al Centre d’Estudis Europeus de Harvard i a les universitats de Cincinnati i Washington, però desenvolupà la trajectòria docent i acadèmica a la Universitat de Barcelona 1969-2000, on fou catedràtic de literatura espanyola Donà a conèixer l’obra de Franz Kafka i Elias Canetti, sobre els quals és autor d’estudis, com també sobre Antonio Machado, Pedro Salinas i Benito Pérez Galdós, i mantingué una estreta relació amb l’editor Carles Barral  i amb els poetes Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater i Joan Vinyoli…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves com Josep…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de nou poemes…