Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
semicarbazona
Química
Denominació genèrica de diversos composts d’estructura general
que hom obté per tractament d’aldehids i cetones amb semicarbazida.
La preparació de semicarbazones, en formar estructures cristallines ben definides, tingué aplicació en l’aïllament i la identificació d’aldehids i cetones, en particular quan aquests grups funcionals es trobaven en substàncies d’origen natural
dilució límit
Química
Tècnica que consisteix a diluir progressivament una suspensió fins a obtenir una part alíquota que contingui una única unitat de solut.
Aquesta tècnica és utilitzada principalment en els camps de la bioquímica i la medicina amb suspensions de cèllules o de microorganismes i permet, entre d’altres, l’aïllament de clons d’hibridomes per a la producció d’anticossos monoclonals i l’estudi de l’activitat de cèllules individuals
reacció de Reformatsky
Química
Variant de la condensació aldòlica que hom efectua per tractament amb zinc d’un α-bromoèster en un solvent inert en presència d’un compost carbonílic per a formar un β-hidroxièster, d’acord amb l’esquema:
L’ús del α-bromoèster i el zinc en la reacció de Reformatsky té la finalitat de produir una gran població de l’enolat intermedi, la qual cosa permet la realització, en condicions avantatjoses, d’un gran nombre de condensacions altrament difícils de portar a terme a partir d’èsters inactivats D’altra banda, és l’única de les condensacions aldòliques que permet l’aïllament de l’aldol inicialment format
poliimida
Química
Nom de diferents composts polimèrics, tipus poliamida, obtinguts per reacció entre dianhídrids i diamines.
Des d’un punt de vista comercial, la més important és l’obtinguda a partir de l’anhídrid piromellític i l’èter 4,4-diaminodifenílic En general les poliimides aromàtiques són insolubles i infusibles, presenten una estabilitat tèrmica excepcional i són estables en l’aire per damunt de 400°C Són emprades, en forma de pellícula, per a l’aïllament de motors elèctrics, a causa de llur resistència al fregament, i per a tota mena de recobriments especials per a altes temperatures
actini
Química
Element radioactiu, molt rar (Z = 89, valència: 3) Han estat identificats diversos isòtops de l’actini, dels quals, dos de naturals, de nombre de massa 227 i 228.
El més estable, 2 2 7 Ac període de semidesintegració 21,6 anys fou descobert, l’any 1898, per Debierne en els minerals d’urani, però s’hi troba en tan poca quantitat, que fou impossible el seu aïllament a l’estat pur Posteriorment ha pogut ésser obtingut artificialment, pur i en quantitats ponderables, per activació neutrònica del radi 226 Per l’espectre d’emissió electromagnètica l’actini s’assembla a l’itri, però per les propietats químiques s’acosta especialment al lantà
índex d’acetil
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid de potassi necessaris per a neutralitzar l’àcid acètic obtingut per saponificació d’un gram de mostra d’oli o greix acetilat.
L’índex d’acetil o el seu equivalent, l' índex d’hidroxil indiquen la proporció de funcions alcohol no esterificades que existeixen en un oli o greix i són valors característics d’aquests La determinació pot fer-se per diversos mètodes, les etapes bàsiques dels quals són l’acetilació del greix amb anhídrid acètic, l’aïllament del producte acetilat i la saponificació Si la determinació és feta sobre un greix i sobre els seus àcids grassos, és possible de deduir-ne la quantitat de monoglicèrids i de diglicèrids presents
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…
conformació
Química
Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure atropoisomeria La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida L’età H 3 C-CH 3 posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de…
tecneci
Química
Element químic, de nombre atòmic 43, pertanyent al grup VIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n'ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n'han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida mitjana de 61…
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i altres substàncies…