Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)
Art romànic
El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la…
Sant Bernabé de l’Alzina (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Aspecte del costat nord-oriental d’aquest edifici, molt transformat, en què destaca l’antic absis ornat amb arcuacions cegues entre lesenes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el grup de cases que formen el poble o llogaret de l’Alzina d’Alinyà, enlairat en un dels pendents del serrat del Prat de l’Anca, entre els torrents de l’Alzina i d’Alinyà, poc abans de la seva confluència, vers el NE d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG718724 S’hi va per la carretera que mena a Sant Llorenç de Morunys Poc després d’haver passat el poble d’Alinyà, just abans del quilòmetre 11, a mà…
Avinyó
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
Resposta sexual en la dona
En la dona, si bé succeeixen fets equiparables, la resposta sexual és una mica més complexa Durant la fase d’excitació , també sota la regulació del sistema nerviós parasimpàtic, es produeix un increment de l’aportació sanguínia a la regió genital Tanmateix, atès que en aquest cas no hi ha cossos erèctils capaços de recollir el volum sanguini accessori, la congestió vascular genital dóna lloc a un fenomen molt diferent que en l’home, per bé que complementari en la funció de l’erecció la lubricació vaginal Aquesta lubricació es deriva de la intensa congestió vascular de les parets vaginals,…
interval
Música
Relació entre dues notes.
El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…
Santa Maria de Vilanova d’Éssera
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est, on es destaca l’absis construït sobre una alta socolada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és situada a l’extrem nord-est del nucli urbà del poble de Vilanova d’Éssera Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918140 Vilanova d’Éssera és vora la carretera C-139, que condueix a Benasc El camí està perfectament indicat JAA-JBP Història L’anomenat Ròtol de Benasc consigna el lloc o territori termenat de Villanue , a la vall Sositana Vers el 1008 Guimar, Cèntul i Ató amb els seus germans Erill, Elo i Gutiscle, vengueren a Enard i la seva…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…
Una cultura crítica
Nens de l’escola Betània de Barcelona llegint l’“Infantil”, OMaspons, 1967 AOM Els anys seixanta i setanta significaren la consolidació d’una bona part dels esforços de supervivència d’una cultura de signe liberal i pròpia Ja es podia garantir la continuïtat de la lluita per l’ensenyament del català a les escoles però, i sobretot, se superaven les pràctiques clandestines Així, la coincidència del deteriorament polític de la dictadura i l’eficàcia lenta però fecunda de les minoritàries activitats de represa cultural serviren per a ampliar l’àmbit dels consumidors de cultura en català De fet,…
El turisme i la segona residència
El turisme i, en general, la demanda de recreació que comporta un canvi d’aires han esdevingut progressivament uns potents factors d’alimentació de l’economia catalana a partir de la segona meitat del segle XX, i han determinat una important especialització de Catalunya en la prestació de serveis turístics i de l’oci, fins al punt de convertir-la en una de les primeres regions turístiques europees El turisme ha representat per a Catalunya, com per al conjunt d’Espanya, un element de canvi econòmic, social i cultural de gran transcendència, que ha operat, però, en una situació política en què…
L’art romànic al Bages
Art romànic
L’arquitectura civil i militar al Bages Mapa del Bages amb la senyalització de tots els castells d’època alt-medieval A de Fluvià Les restes del romànic, i les del pre-romànic, civil i militar a la comarca del Bages, són ben minses i donen una pobra idea del que degué ésser el poblament de la comarca que, en paraules del doctor Josep Maria Gasol, passà de 8 a 10 habitants per km 2 el segle X a tenir-ne uns 15 el segle XII vegeu Senyorius laics i eclesiàstics al Bages anteriors al 1300 Aquest augment d’un terç de la població en un termini d’unes sis generacions, havia de traduir-se en una…