Resultats de la cerca

Després d’estudiar disseny gràfic i periodisme, treballà en publicacions diverses Juntament amb Per Wahlöö Tölö, 5 d’agost de 1926 – Malmö 22 de juny de 1975 amb qui estigué casada 1961-63, publicà el cicle de novella negra Roman om ett brott ‘Novella d’un crim’, protagonitzat per l’inspector Martin Beck La sèrie aconseguí una gran difusió internacional traduïda a unes quaranta llengües, obtingué algunes de les primeres distincions en el gènere Consta dels títols següents  Roseanna 1965, Mannen som gick upp i rök ‘L’home que s’esfumà en l’aire’, 1966,  Mannen på balkongen ‘L’home al balcó’,…

El mot sol tenir una connotació pejorativa, a causa del tractament històric que hom n'ha fet des del punt de vista ètic i penal Creat pels primers moralistes cristians, el mot fou derivat del comportament dels habitants de Sodoma, que, segons el Gènesi , volgueren conèixer els visitants de Lot la Bíblia en aquest cas no condemna tant llur pràctica sexual com la conculcació del dret de l’hospitalitat d’altra banda, el Levític també condemna aquesta pràctica, i sant Pau en parla com d’una infàmia, conseqüència del pecat radical d’idolatria dels pagans Anomenada “pecat abominable” o…

Signa els seus llibres com a Pep Coll Estudià al seminari de la Seu d’Urgell Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents mitològic, realista, històric i costumista Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava 1986, Muntanyes maleïdes 1993 i Viatge al Pirineu fantàstic 1996 a més de novellar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret 1991 i Què…

Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de presos 1955, i…

La colonització d’Amèrica per part de les potències europees requeria una gran quantitat de mà d’obra barata A les possessions d’Espanya, la llarga controvèrsia entre el dominicà Bartolomé de Las Casas 1474-1566, que reconeixia i defensava el valor humà dels indis, i l’antierasmista militant Juan Ginés de Sepúlveda ~1490-1573, partidari de mantenir-los en una esclavitud que els seria natural, menà a una solució de compromís a partir del 1573 els indígenes foren considerats ‘humans veritables’, però també ‘ànimes que calia convertir’, la qual cosa permeté de sotmetre’ls al sistema d’“…

Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo en la profesión…

Portadella del llibre de V Ayguals d’Izco María, la hija de un jornalero , 1849 BC Josep Pin i Soler, a la seva novella La família dels Garrigas , atribuïa l’ensorrada dels protagonistes a la influència de les lectures insanes, mal païdes per l’hereu, el qual del passat immediat només “en sabia quatre fets mal explicats per Wenceslaus curts de gambals”, que havien guiat la configuració del seu món mental Pin feia referència amb aquestes paraules al fort impacte popular de l’obra del valencià Venceslau Ayguals d’Izco Vinaròs, 1801- Madrid, 1873, novellista de fulletó, dramaturg, director de…

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…

Situació Capçalera de llevant amb l’absis major carrat i una absidiola lateral reconstruïda sobre les seves bases ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Vista aèria del priorat, amb l’església, un casal tardà i el modern cementiri de la població ECSA - J Todó L’església de Santa Maria, acompanyada per les construccions del priorat, és situada al costat de la carretera de Ponts, prop de Castellfollit de Riubregós, a redós del serrat de Balaguer, al sector septentrional de la comarca, a frec de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG701268 S’hi va per la carretera de Jorba a Ponts C-1412, que té inici…

Situació Façana de ponent de l’antiga canònica, fundada pels senyors de Caboet ECSA – E Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el nucli d’Organyà carrer de la Plaça, població estesa al peu de la carretera C1313 Cal demanar la clau al rector d’Organyà, domiciliat al Carrer Major, que s’inicia gairebé davant mateix de l’església FJM-AMB Mapa 34–11253 Situació 31TCG622748 Història L’església de Santa Maria d’Organyà existia l’any 993, any en què el comte Borrell II feu testament deixant-li dues vaques Organyà és una de les parròquies que apareix esmentada en l’acta de consagració de la…