Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Acord sobre la pregunta del referèndum d'independència de Nova Caledònia
El primer ministre francès, Édouard Philippe, i representants de les forces polítiques de Nova Caledònia anuncien la pregunta del referèndum d’independència d’aquest territori d’ultramar La pregunta és “Vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent" i la data del referèndum és el 4 de novembre de 2018
agent
Electrònica i informàtica
Programari que simula cert nivell d’intel·ligència a base d’automatitzar tasques segons un conjunt de regles definides per l’usuari.
Es tracta d’una especialització del concepte general d’agent la tasca a realitzar és la cerca d’informació, basada en un conjunt de regles heurístiques que informen de la bondat de la informació trobada amb relació la informació desitjada L’usuari defineix els paràmetres de la cerca abans de llançar executar l’agent un cop aquest troba informació que quadra amb els paràmetres donats, avisa l’usuari bé donant-li la informació trobada, bé indicant-li la seva situació i continua la seva tasca de cerca La utilitat dels agents queda palesa en entorns d’informació dinàmica, com internet o els bancs…
protocol
Electrònica i informàtica
En una xarxa de comunicació de dades, conjunt d’especificacions i de regles que permeten d’intercanviar la informació i de controlar aquest procés.
Un protocol sol anar associat a una capa o nivell de la 2 a la 7 del model OSI, tot i que contingui especificacions que afecten altres nivells Pel que fa al nivell 2 o d’enllaç, hi ha uns protocols, anomenats d’accés, orientats al bit o bé al caràcter Els primers fan ús d’uns indicadors que delimiten els camps de dades per permetre'n el control Pertanyen a aquesta classe els protocols SDLC, HDLC, LAPB per a xarxes X25 o el LAPD En els protocols orientats al caràcter, les funcions de control recauen sobre uns bytes caràcters que cal interpretar i distingir dels altres que formen part dels…
El camí de la felicitat
Cinematografia
Pel·lícula del 1925; ficció de dirigida per José G. Barranco.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Magna Films-Studios Barcelona ARGUMENT I REFERENT LITERARI La novella homònima de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Joan Garcia blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ JGBarranco INTERPRETACIÓ Pilarcita Gil Justina, Josep Fortet Tomàs, Armand GLucas Lluís Delacorça, Carme i Maria Abril, Caballero Tusquets ESTRENA Barcelona, 17061926 Sinopsi L’escriptor Lluís Delacorça arriba a un poble i coneix Justina Els joves s’enamoren i es volen casar, però el pare de la noia, Tomàs, no sap si acceptar Com confessa a la seva esposa, fa anys que un amic seu li va…
volcà
© Fototeca.cat
Geologia
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un punt determinat…
Biòpsia dels òrgans digestius
Patologia humana
És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles Per…
Aparell càrdio-vascular
L’ aparell càrdio-vascular o sistema circulatori es compon d’un conjunt d’òrgans i estructures que tenen com a finalitat principal fer arribar a tots els teixits de l’organisme la sang amb els elements nutritius indispensables per al manteniment del seu metabolisme Constantment, la sang, impulsada pel cor, discorre per l’interior d’una complexa xarxa de conductes, els vasos arterials, fins a atènyer tots els òrgans Aquí, a l’interior dels vasos capillars, la sang efectua un intercanvi d’elements nutritius amb els teixits, i posteriorment circula pels vasos venosos fins que arriba una altra…
L’elecció del bisbe
“L’any milè dissetè de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, era milena cinquantena cinquena, indicció quinzena, primer concurrent, vintena epacta Creador i Senyor, amb el Pare i l’Esperit Sant, de totes les criatures, disposa lliurement per elles de tots els regnes i governs A la presència del senyor Guillem, molt illustre comte, el nom del qual s’ha de pronunciar amb la major reverència, i en companyia del conjunt del poble que habita al comtat i a la terra de Ribagorça, i amb el consentiment del senyor bisbe Ermengol, que viu en el si de la nostra mare Església de Santa Maria de la seu…
Les cèl·lules immunitàries
Anatomia humana
Fisiologia humana
S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…
L’organització religiosa de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…