Resultats de la cerca

El dofí llistat Stenella coeruleoalba és una espècie molt sociable i sovint li agrada situar-se a la proa dels vaixells per tal d’aprofitar-ne l’empenta de desplaçament Els grups de dofins llistats poden assolir una grandària molt variable, de pocs exemplars a alguns centenars Esteve Grau Aquest dofí, en la seva forma externa, és molt semblant al dofí comú, però les dues espècies es poden distingir per les seves pautes de pigmentació Ocupa les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, inclòs l’Atlàntic Nord i la Mediterrània És molt comú a les costes d’Anglaterra fins al golf de…

Amarantàcies 1 Amaranthus graecizans a aspecte general, on es pot veure el port d’aquesta herba anual de flors poc aparents, agrupades en inflorescències axillars x 0,5 b cima de flors trímeres, amb algunes de masculines i altres de femenines x 10 c fruit capsular que conserva encara els tèpals membranosos x 10 c’ càpsula, dita pixidi perquè s’obre per una línia de dehiscència transversal x 10 d llavor, de testa negra i brillant x 10 Eugeni Sierra Les amarantàcies són herbes, més rarament arbusts, de fulles esparses o oposades, enteres i sense estípules Se’n coneixen vora de 65 gèneres i de…

Els múllids, una altra de les grans famílies dels perciformes, són peixos lleugerament allargats i una mica comprimits, amb escates grans i força decídues a tot el cos destaca el perfil del cap, lleument o marcadament abrupte, i l’existència a l’extrem de la mandíbula d’un parell de barbes llargues, mòbils i articulades a la base Els ulls se situen molt amunt del cap, prop del perfil cefàlic Les dents són diminutes i no es diferencien en forma de canines, incisives i molars revesteixen el vòmer i els palatins, però no el maxillar superior Aquests peixos tenen dues aletes dorsals…

Els cefalocàrides Aspecte del cefalocàride Hutchinsoniella macracantha, l’espècie que motivà la creació d’aquest nou grup de crustacis Noteu la llargada dels filaments caudals, l’elevat nombre de segments del cos, la forma de l’escut toràcic i la natura fillopodial dels pereiopodis Eduardo Saiz Els cefalocàrides es consideren els crustacis més primitius de tots els actuals i mostren clares afinitats morfològiques amb grups fòssils ancestrals i amb d’altres formes actuals poc evolucionades Per aquest motiu, constitueixen un grup d’un gran interès per a comprendre la filogènia de tots els…

El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants…

L’estructura tectònica que regeix la disposició relativa dels terrenys de la Mediterrània occidental i, en part, fins i tot, la mateixa composició d’aquests terrenys, són el resultat d’una complexa evolució que s’ha desenvolupat durant uns 250 milions d’anys des del començament dels temps mesozoics Més exactament, en alguns aspectes, des d’un xic abans, al final del Paleozoic, un cop acabats els processos de l’orogènia herciniana Com veurem, en darrer terme aquesta evolució és determinada pels moviments relatius de les plaques litosfèriques eurasiàtica, africana i de l’Amèrica del Nord La…

Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…

L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…

El pic d’Aneto i part de la seva glacera, mostrant diferents esquerdes Ernest Costa La vall de Benasc 11, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La vall de Benasc coincideix amb el curs alt de l’Essera i comprèn els relleus més alts i vigorosos dels Pirineus centrals S’articula en diferents valls afluents entre les quals destaquen la d’Estós, pel marge dret, i la de Vallhiverna, per l’esquerra Al nord limita amb l’imponent alineació muntanyosa que fa la divisòria d’aigües entre els dos vessants dels Pirineus i que s’estén aproximadament des de la Forca de la…

El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…