Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…
Bernat Hug de Serrallonga
Història
Magnat.
Formà part del seguici i la cort del comte Nunó Sanç i més tard dels del rei Jaume I Era fill de Ramon de Serrallonga, senyor de Serrallonga i de Cabrenys Es casà amb la vídua Ermessenda de Cortsaví, pubilla del patrimoni de Cortsaví, la Bastida i Bula d’Amunt, de la qual tingué tres fills i dues filles Les seves actuacions polítiques començaren el 1217 Era vassall del vescomte de Castellnou pel patrimoni de Serrallonga i del comte d’Empúries pel castell de la Clusa El 1228 jurà a Barcelona les paus i treves manades per Jaume I i sembla que assistí amb el comte rossellonès a la…
Miró d’Hostoles
Història
Magnat comtal i senyor del castell d’Hostoles (Garrotxa).
Fou marmessor del comte Ramon Borrell 1017 Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s’estenen fins el 1034 Li succeí el seu fill Enees d’Hostoles
Mansuet
Història
Guerriller semillegendari de la guerra del Francès.
Assistí a l’Escola de Comandaments de Berga Les seves actuacions han estat situades entorn de Montserrat Es refugiava en una cova de Collbató Fou descobert i capturat pels francesos i afusellat davant de casa seva
Francesc Rispa i Perpinyà
Història
Militar
Militar republicà.
Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents
contrafur
Història
Infracció d’un fur o privilegi per part del poder públic ( greuge
).
El justícia major d’Aragó, que des de mitjan s XIV tenia atribucions per a interpretar els furs, el usos i els privilegis del regne, es convertí en un jutge de contrafur i tenia el poder d’inhibir les actuacions de les diverses autoritats judicials seguint un procediment anomenat per via de contrafur Al Regne de València fou instituïda una junta de contrafurs composta per electes dels tres estaments eclesiàstic, militar i reial que no vacillava a denunciar als lloctinents llurs mateixes infraccions i els donava deu dies per a contestar, passats els quals enviaven ambaixada al…
monument nacional
Museologia
Història
Monument que pel seu valor arqueològic o històric, per decret positiu, queda sota la tutoria de l’estat amb vista a la seva conservació i restauració.
A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri 1910 Per vetllar més…
Gonçalo de Reparaz Rodrigues
Geografia
Història
Política
Polític, escriptor i geògraf portuguès d’origen basc.
Fill del compositor Antonio de Reparaz, intervingué de molt jove en la fundació d’entitats excursionistes i de viatges i en el Primer Congrés de Geografia Colonial i Mercantil, a Porto Publicà articles en revistes i diaris portuguesos i polemitzà amb Teófilo Braga, en defensa de la prioritat dels trobadors catalans com a introductors de la influència provençal a la península Ibèrica Braga hi avantposava els gallecs i portuguesos Des del 1878 collaborà en la revista de Barcelona El Viajero Ilustrado posteriorment s’establí a Barcelona, on conegué africanistes, com el geògraf català R Beltran…
Josep Llunas i Pujals
Història
Anarquista.
Tipògraf, estudià música i cant, fou també empresari teatral i féu actuacions com a acròbata i gimnasta S'adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l' Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l'AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica de Barcelona 1879, fou, juntament amb Rafael Farga i Pellicer , un dels…
Joan Carles I d’Espanya
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Espanya (1975-2014).
Fill de Joan de Borbó i de Battenberg i de Maria de la Mercè de les Dues Sicílies, quan el seu pare esdevingué cap de la casa reial espanyola 1940, ell es convertí en príncep de Girona, d’Astúries i de Viana, en duc de Montblanc i en comte de Cervera el 1993, a la mort del seu pare, heretà el títol de comte de Barcelona Després de viure a Itàlia i Suïssa, el 1948 arribà a Espanya, on feu estudis humanístics i militars El 1962 es casà amb la princesa Sofia de Grècia , filla del rei Pau I, i el 1969 el general Franco li donà el títol de príncep d’Espanya i el designà successor seu en…