Resultats de la cerca

Tombes de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, monestir de Santa Maria de Poblet ECSA La Diputació del General, nascuda com a delegació permanent de les corts amb la funció explícita de reunir i administrar el subsidi concedit al monarca mitjançant personal i administració independent del fisc reial, s’havia constituït com a comissió igualment permanent en la Cort del 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i es perfilà els anys següents amb la creació dels impostos propis que li havien de donar automonia financera —les generalitats—, i l’ús del deute públic venda de censals i…

Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…

El 22 de juliol de l’any 1536, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pasqual Segle XVI, canonge i degà de la Seu d’Urgell diputat militar Joan Benet de Calders i de Vilafranca, senyor de Segur de Segarra diputat reial Joan Ballaró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jaume Crespa, monjo i cambrer de Sant Cugat del Vallès diputat reial Joan de Blanes, donzell de Barcelona diputat reial Palladi Maler, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic Joan Pasqual fou canonge i degà d’Urgell i assistí a la Cort del 1519 El diputat militar del…

El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona, senyor de Pont de Molins i de Costes— i…

A mitjan segle XV, les tensions socials i polítiques que s’havien acumulat durant diverses dècades esclataren al Principat amb una virulència sense precedents El precari equilibri de poder vigent des del compromís de Casp entre el sobirà i els estaments privilegiats de Catalunya es trencà bruscament En aquest escenari bèllic, la Diputació del General assolí, per primera vegada, el protagonisme polític, fins al punt que, en algunes fases del conflicte, assumí la governació de Catalunya De la crisi política a l’enfrontament armat La guerra civil catalana 1462-1466 B de Riquer dir, 1996 La…

El 22 de juliol de l’any 1494, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Terrades, canonge, sagristà major i paborde d’Aran a la seu de Girona, no jurà diputat militar Miquel d’Oms, donzell de Perpinyà diputat reial Francí Guerau de Vallseca, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Sebastià Sala, canonge de Vic beneficiat de la seu de Barcelona oïdor militar Joan Bertran, cavaller habitant de Girona, insaculat per la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Guillem Pere, burgès de Puigcerdà A causa de l’epidèmia que assolava Barcelona almenys des…

Arran del Sis d’Octubre, el Govern de la República suspengué l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i la presidència de la Generalitat fou encomanada als governadors generals Pel juny del 1933, el president del Govern, Manuel Azaña y Díaz, presentà la dimissió davant una situació que se li havia fet insostenible D’una banda, els efectes de la crisi econòmica mundial —que ja es deixaven sentir— atiaven els enfrontaments amb un moviment obrer i camperol radicalitzat, que havia deixat de confiar en les reformes de la República i es decantava cap a una alternativa revolucionària insurreccions…

Josep Tarradellas i Joan Cervelló, Baix Llobregat 1899 – Barcelona 1988, polític de gran personalitat i gran capacitat política, adquirí les facultats d’un home d’estat durant la Guerra Civil i exercí com a tal des d’aleshores La seva ambició fou ser president de la Generalitat, i el seu gran mèrit, haver mantingut la institució a l’exili durant desenes d’anys Josep Albert Francesc Tarradellas i Joan nasqué a casa dels seus pares, al carrer Major de Cervelló Baix Llobregat, el 19 de gener de 1899 El 1901 naixia la seva germana, Antònia La mare, Casilda Joan i Julià, era de Cervelló i el pare…