Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…

Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…

El 1913 abandonà els estudis de batxillerat per treballar i el 1914 començà a fer-ho com a escrivent de tintoreria Del 1912 daten els seus primers escrits periodístics, apareguts en castellà al setmanari Heraldo de Tarrasa  i on ja utilitzà el pseudònim Ferran d’Egara , pel qual fou conegut al llarg de tota la seva carrera El 1914 començà a publicar els primers poemes a La Comarca del Vallés  i el 1915 publicà diversos articles humorístics a la revista satírica Tanu  Terrassa, signats amb el pseudònim Faune Vell  Fou secretari de la Cambra de Comerç de Terrassa El 1917 partí cap a França i s’…

Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni apte per a la…

Es fa sonar percudint les cordes amb una maceta També és conegut com a tamborí de Bearn Al Renaixement passà a ser un instrument d’ús popular, especialment formant conjunt amb el galoubet , tocats ambdós, simultàniament, per un sol instrumentista Actualment encara s’usa en alguns indrets de l’alt Aragó, on és conegut amb el nom de chicotén , i també al País Basc francès

La redacció de l’editorial s’installà a la Llibreria Catalònia El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer 1943 i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la collaboració de Tomàs Garcés Així s’aconseguí el permís d’editar, en colleccions, els primers llibres catalans de la postguerra En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una coartada…

Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…

Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit Qui parla de “civilització de la imatge” ho fa, en alguns casos,…