Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Senegal 2011
Estat
La tensió entre el sector presidencial i l’oposició va augmentar amb la condemna de Malick Noël Seck, secretari general de Convergència Socialista, a dos anys de presó per haver enviat una carta “amb amenaces” al Consell Constitucional, que decidirà al final del gener del 2012 si el president Abdoulaye Wade es pot presentar a un tercer mandat El Consell Constitucional, format per cinc magistrats, haurà d’interpretar la reforma constitucional del 2003, que limita a dos els mandats presidencials consecutius L’oposició considera que Wade no es pot presentar, perquè està complint el segon mandat…
Taras Ševčenko
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura
Poeta i pintor ucraïnès.
Fill d’un serf de la gleva, quedà orfe de pare i mare a onze anys i serví el seu amo, Engelgardt, que l’envià a estudiar pintura a Peterburg, alhora que feia estudis humanístics El 1838 fou afranquit, amb l’ajut de diversos intellectuals russos El 1840 publicà el primer recull de versos Kobzar ‘El tocador de kobza ', i poc després el poema Hajdamaki ‘Els haidamaks’, on descriu la situació d’injustícia social i política d’Ucraïna existència de l’esclavitud, ambicions territorials de Polònia i de Rússia, etc La història de la seva terra es reflecteix també a Hamalija 1842, Son ‘El son’, 1844,…
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions territorials…
guerres amb França
Història
Conflictes armats sorgits entre França i Catalunya-Aragó a partir del s XIII.
La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans croada albigesa, al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d’Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya 1284-85 Més tard, les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit guerra del Rosselló no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493 Carles V intentà recuperar…
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’…
Teresa d’Entença
Història
Comtessa d’Urgell i vescomtessa d’Àger (1314-27), baronessa d’Alcolea i d’Antillón.
Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell El seu besoncle, el comte Ermengol X, mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessilló del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons, fill segon del rei Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer, on nasqué el…
Carles I de Nàpols
Història
Rei de Sicília (1266-82) i de Nàpols (1266-85), comte d’Anjou i del Maine (1246-85), comte de Provença i de Forcalquier pel seu matrimoni (1246) amb la comtessa Beatriu.
Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília Anihilà la…
Joan I d’Empúries
Història
Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal d’Empúries (1364-96).
Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita amb el seu…
Catalunya i l’Imperi Napoleònic
Historiografia catalana
Obra de l’historiador igualadí Joan Mercader i Riba publicada a Barcelona el 1978, que analitza els efectes de sis anys i tres mesos d’ocupació napoleònica del Principat.
Desenvolupament enciclopèdic El volum és dividit en cinc grans capítols estructurats a partir de la inclusió del Principat en la política francesa i vertebrats al voltant dels generals responsables de les campanyes militars al Principat El primer capítol comprèn la direcció de Duhesme i se centra en els esdeveniments de Barcelona febrer del 1808 – gener del 1810 El segon planteja les temptatives d’Augereau per a atreure els catalans a la causa napoleònica gener – maig del 1810 El tercer narra l’intermedi de MacDonald maig del 1810 – octubre del 1811 El quart explica l’annexió del Principat a…
Josep Martínez i Aloy
Historiografia catalana
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877, desenvolupà una remarcable carrera política com a membre del partit conservador Fou president de la Diputació de València 1914-15 i alcalde de la ciutat 1907 i 1917, de la qual esdevingué cronista municipal des del 1891 Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de l’Acadèmia de Llengua Catalana de Barcelona Exercí com a director del Museu de Belles Arts de València, i formà part d’associacions dedicades a la promoció de la història i la cultura del país, com…