Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
àcid nordihidroguaiarètic
Alimentació
Substància que és present en els exsudats resinosos de diverses plantes i que ha estat aïllada de les fulles de Larrea divaricata.
És emprat com a antioxidant en greixos i olis
metabisulfit de potassi
Alimentació
Cinematografia
Fotografia
Agent acidificant emprat en fixadors àcids, en banys de detenció i com a conservador molt eficaç en reveladors.
És usat també com a additiu alimentari per la seva acció conservadora i antioxidant
àcid làctic
Alimentació
Bioquímica
Líquid incolor xaropós que es presenta en les formes isòmeres dextrogira i levogira.
És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges, col àcida…
butilhidroxitoluè
Alimentació
Química
Sòlid blanc, insoluble en aigua però soluble en olis.
S'empra com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades, i xiclets És actiu, segons els casos, a concentracions de 0,001 a 0,04% La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat
oli de sèsam
Alimentació
Oli que s’obté de les llavors de sèsam prèviament purificades.
És groc i de tast agradable Els àcids grassos més abundants són l’oleic, el linoleic, el palmític i l’esteàric Conté una substància òpticament activa sesamina, un fenol antioxidant sesamol i una substància resinosa responsable de la reacció de Badouin, que hom empra per a identificar-lo si es barreja amb altres olis o greixos És comestible i emollient El tortó residual, després d’obtenir aquest oli, és una font de proteïnes d’interès nutritiu
vitaminat | vitaminada
Alimentació
Dit del producte al qual han estat incorporades una o més vitamines per a millorar-ne el valor nutritiu.
Així, hom incorpora vitamines del complex B a derivats de cereals pa, farina, vitamina D a la llet en pols o condensada, vitamina C a derivats de fruita sucs, nèctars, vitamina A i vitamina D a la margarina, etc En aliments no és permès d’emprar dosis terapèutiques de vitamines Convé tenir present que una alimentació correcta, variada i equilibrada, proporciona les vitamines suficients per a individus normals Algunes vitamines o provitamines poden emprar-se com a additius alimentaris en sentit estricte, independentment del seu valor nutritiu vitamina C antioxidant, vitamina B2…
butilhidroxianisol
Alimentació
Química
Sòlid incolor o lleugerament groguenc emprat com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades i xiclets.
És termoestable i, per tant, pot ésser afegit a productes cuits al forn és actiu a concentracions d’entre 0,001 a 0,04% El seu ús és segur en les quantitats autoritzades és un dels antioxidants més usats
bisulfit
Alimentació
Additiu alimentari (bisulfit sòdic, bisulfit potàssic, metabisulfit sòdic i altres derivats del diòxid de sofre) utilitzat com a conservador i antioxidant en vins, derivats de fruita, glucosa líquida, productes de pastisseria, confiteria i forneria, galetes i certs derivats carnis.
En dosis autoritzades i controlades el seu ús és segur en productes vegetals, però discutible en productes carnis destrueix parcialment la vitamina B 1
vitamina
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…