Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
etnociència
Antropologia
Escola de pensament antropològic que sosté que la cultura es compon d’estructures psicològiques mitjançant les quals els individus orienten llur conducta.
La cultura és concebuda com a sistema de percepció i organització dels fenòmens culturals, els objectes, els esdeveniments, la conducta, les emocions etc Per tant, hom parteix del supòsit de la necessitat d’intelligibilitat de la cultura per part dels seus integrants per tal de confegir un univers comprensible, el qual es concreta a partir de l’estructura dels seus símbols de participació El major exponent d’aquest corrent és WGoodenough
etnomusicologia
Música
L’etnomusicologia és aquella branca de la musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del terme.
Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…
culturalisme
Antropologia
Terme amb el qual hom també designa el conjunt d’idees que caracteritzen el corrent de pensament antropològic conegut per cultura i personalitat
.
Narcís Camós
Historiografia catalana
Religiós i escriptor del convent de Sant Domènec de Girona.
Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Publicà el llibre Jardín de María plantado en el principado de Cataluña , editat tres vegades el 1657 a Barcelona, el 1772 a Girona i, una altra vegada a Barcelona, el 1949, amb una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou el fruit de la pelegrinació de l’autor 1651-53 per tots els santuaris marians que hi havia al Principat Les 1 028 capelles dedicades a Maria que Camós visità estan ordenades per bisbats, encara que només s’hi descriuen les principals Les dades…
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de…
Necròpoli del tossal de les Forques o de Nerola (Vimbodí)
Art romànic
Situació Vista de les dues tombes de cista de la necròpoli, una d’elles amb la coberta reconstruïda A Carreras El tossal de les Forques és un turó de 572 m d’alçada que es troba a la dreta de la carretera Poblet-Vilanova de Prades, davant del trencall que va cap a Castellfollit La proximitat del lloc a la font de Nerola fa que alguns autors l’anomenin també amb aquest topònim Mapa 33-16417 Situació 31TCF374817 Necròpoli L’any 1971 un membre del Grup d’Investigació Espeleològica de Montblanc va documentar dues tombes de cista o lloses en aquest tossal Sembla, però, que una de les tombes havia…
Necròpoli dels Fossars (Callús)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli es localitza dalt un turonet, en terres de Callús i Súria puix que casualment la línia imaginària que divideix ambdós municipis veïns passa justament pel mig Long 1°46’25” — Lat 41°48’30” Una de les vuit cistes que constitueixen la necròpoli Totes tenen la mateixa forma i han estat orientades amb els peus vers llevant A Daura Un aspecte que ofereix la necròpoli, que consta de vuit sepultures F Junyent-A Mazcuñan S’hi arriba sortint de Callús en direcció a Súria C-1410 poc després d’haver passat l’agrupament de cases dit “El Cortès” punt quilomètric 10, trencant per…
Sebastià Trias i Mercant
Historiografia catalana
Antropòleg i lul·lista.
El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…
Claudi Esteva i Fabregat
Antropologia cultural
Antropòleg.
Nascut a Marsella, el mateix any del seu naixement tornà amb la seva mare a Barcelona, on cresqué Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades, de les quals fou secretari de propaganda, i combaté en la Guerra Civil Espanyola Exiliat, després de passar pel camp de concentració de Sant Cebrià, s’embarcà el mateix 1939 en el primer vaixell d’exiliats republicans cap a Mèxic, on es dedicà a ocupacions diverses del 1940 al 1945 fou jugador de futbol professional i en 1945-46 entrenador Participà en la creació del Partit Socialista Català 1941, del qual fou també membre actiu Interessat per l’…
cinema veritat
Cinematografia
Moviment cinematogràfic de caràcter documentalista, sorgit durant els anys cinquanta en diversos països europeus, que maldava per assolir la captació fidel i autèntica de la realitat audiovisual més espontània, com a mitjà d’estudi antropològic o social.
El seu antecedent teòric era el cinema ull de Dziga Vertov 1922 La primera utilització del terme cinema veritat fou motivada pel film Chronique d’un été 1961, de Jean Rouch i Edgar Morin