Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Alosa becuda
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
ponsètia
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles lanceolades o ovatoel·líptiques, enteres o dentades, originària de Mèxic i cultivada per les seves flors vermelles o roses.
Les fulles superiors, més estretes i de marge enter, varien de color a l’època de la floració final de tardor i hivern, tornant-se vermelles, rosades, grogues o blanquinoses Als Països Catalans s’ha convertit en una típica planta d’interior que adorna les cases durant les festes nadalenques
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima
Les solanàcies
Solanàcies 1 Arç intricat Lycium intricatum a branca amb nombroses espines, fulles petites i carnoses i flors de corolla tubulosa x 0,5 b detall d’una flor, amb el tub molt llarg i els lòbuls patents x 3 2 Tabac bord Atropa belladonna, a fragment d’una branca de fulles ovades i flors curtament pedunculades x 0,5 b detall d’un fruit madur envoltat pel calze persistent x 0,5 3 Tabac de jardí Nicotiana glauca a branca amb inflorescències terminals i fulles ovades x 0,5 b detall d’una flor amb la corolla llargament tubulosa i el calze curt x 15 4 Morella Solarium nigrum branca amb flors i…
trompera
Le.Loup.Gris (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva dioica, de la família de les efedràcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles molt reduïdes, de flors masculines en inflorescències ovoides pauciflores, de flors femenines aparellades, i de fruits globosos vermells.
Creix en platges i indrets àrids, a l’Europa meridional
Colobreta cega
Morfologia La colobreta cega Blanus cinereus , l’únic representant de la seva família a Europa, s’ha adaptat molt bé a la vida subterrània, com ho demostra la reducció dels ulls a dos puntets foscos sota la pell L’aspecte de l’animal, que al nostre país només es troba present a terres meridionals, és totalment vermiforme Javier Andrada La colobreta o serpeta cega té aspecte de cuc de terra El mascle mesura fins a 25 cm de longitud, les femelles són una mica més petites El color, uniforme, és de vi, violaci o rosat fosc, o bru castany, en l’animal viu El cap és petit i arrodonit, el coll no…
Els rafidiòpters
Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…
marialluïsa
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva caducifòlia, de la família de les verbenàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, en verticils de tres, que fan olor de llimona, i de flors liles, petites, en inflorescències paniculars terminals.
Oriünda de Xile, és plantada amb finalitat ornamental i per les fulles, que són estomacals, antiespasmòdiques i carminatives
Les serres del Baix Segura
A les serres del Baix Segura, l’extrema aridesa del clima, unida al caràcter pedregós i a la permeabilitat del terreny, es tradueix en una gran pobresa del mantell vegetal Ernest Costa Les serres del Baix Segura 17, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Sobre la gran plana de l’Horta d’Oriola destaquen, aquí i allà, una sèrie d’elevacions modestes, de vessants molt abruptes en alguns punts Les més importants són les serres d’Oriola i Callosa del Segura, situades a la banda esquerra del riu …
L’estrany món de les didieràcies
A l’illa de Madagascar, el 80% de les espècies de plantes vasculars —i n’hi ha més de 10 000— són endèmiques El nivell més elevat d’endemisme es produeix a les bosquines de la regió sudoccidental, pobres quant al nombre total d’espècies, però amb una taxa d’endemicitat del 95% Els individus més conspicus d’aquestes bosquines són els anomenats ‘arbres serpent’ o ‘arbres pop’, uns caducifolis arbustius o arborescents que no apareixen enlloc més del món, ni del mateix Madagascar Disposen de tota una família per a ells sols, la de les didieràcies, curiosament dedicada a E Didier 1811-89, un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina