Resultats de la cerca
Es mostren 764 resultats
cabinet
Tecnologia
Armari de línies arquitectòniques que reprodueix façanes, amb portes, columnes, etc, i que s’utilitza per a guardar-hi objectes diversos, generalment de valor.
minusvàlid | minusvàlida
Medicina
Dit de la persona que té un defecte físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de la seva activitat.
El terme, que al principi només es referia al minusvàlid físic, ha anat suplint els de deficient, incapacitat, disminuït, invàlid, etc Poden distingir-se diversos tipus de minusvàlid sensorial cecs, sords, de l’aparell motor amputacions, mental deficients mentals i minusvàlid a conseqüència d’una malaltia interna crònica Segons el grau d’afectació hom distingeix el minusvàlid lleuger, que manté encara una independència personal, el minusvàlid mitjà, que mercès a una rehabilitació es pot integrar bé en la societat, i el minusvàlid greu, que necessita indispensablement l’ajut d’una altra…
tuglúquida
Història
Membre de la tercera dinastia turca que governà el soldanat de Delhi (1320-1414).
Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels…
patrimoni arquitectònic
Arquitectura
Conjunt d’obres arquitectòniques que, per les seves característiques (històriques, artístiques, urbanístiques, etnològiques, etc.), mereixen ésser protegides, estudiades i conservades per a les generacions futures.
Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…
far
© Fototeca.cat
Transports
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia, i resolgui, així, un problema de navegació costanera.
Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls, diòptrics, si la propagació és feta per…
Renard
Arquitectura
Família de mestres d’obres i arquitectes activa a Barcelona als s. XVIII i XIX.
Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona Josep…
Eladio Dieste
Arquitectura
Enginyer uruguaià.
El 1943 es llicencià a la facultat d’enginyeria de Montevideo, on desenvolupà una important tasca docent durant quatre dècades Després de treballar per al ministeri d’obres públiques uruguaià 1944-48 i en empreses com Christiane&Nielsen 1945-48 i Viermond 1949-58, el 1954 fundà Dieste y Montáñez SA, empresa amb què realitzà la totalitat de la seva producció, centrada a l’Amèrica del Sud Patentà diversos mètodes constructius, entre els quals destaquen els sistemes per a cobrir mitjançant ceràmica armada, que aplicà, en configuracions diverses, a obres d’enginyeria civil És el cas de les…
Sant Serni de Gavarret (Bonansa)
Art romànic
Situació Mur oest de l’església, del qual només romanen unes poques filades ECSA - MÀ Font Planta de l’església MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són situades al N-E del despoblat de Gavarret Mapa 32-10213 Situació 31TCG118989 Des de Gavarret cal dirigir-se a peu vers el N-E per uns prats abandonats Després de quinze minuts s’arriba a les ruïnes, que són a mig camí entre el poble i la línia d’alta tensió que baixa fins al Pont de Suert Església D’aquesta església només resten uns minsos vestigis que permeten, però, reconstruir-ne la planta Era un edifici d’una sola nau capçada a llevant…
música del futur
Música
Concepte wagnerià de música absoluta.
R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l’acció…
art gallec
Art
Art desenvolupat a Galícia.
De la prehistòria, destaca la cultura dels castres , a l’edat del ferro La romanització, tardana, hi produí vies de comunicació, termes, etc, i enllaçà amb l’art paleocristià pintures murals de Santalla de Bóveda L’arquitectura visigòtica Santa Comba de Bande i la mossàrab San Miguel de Celanova ocupen l’etapa preromànica El camí de Sant Jaume fou la causa de la introducció del romànic a Galícia Hi foren bastides nombroses esglésies de pelegrinatge, la culminació de les quals és la catedral de Santiago de Compostella El gòtic, difós pels ordes mendicants, es reflectí sobretot en els castells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina