Resultats de la cerca

Foren descobertes per Pere Caldentey, llur propietari, que les acabà d’explorar el 1907 Tenen una llargària màxima en línia recta de 100 m, però llur articulació arriba a donar uns 1 000 m de recorregut Aquesta formació és interrompuda per un enfonsament de la volta en forma de dolina de 50 m de profunditat, anomenat cova des Tomasos, on existia una pedrera de roca calcària espàtica concrecionada Són característiques les estalactites arborescents en forma de ganxo, fenomen del qual encara no hi ha una explicació satisfactòria Les coves són visitades pels turistes juntament amb les coves del…

Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses, l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excellència Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50, i …

Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…

Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII el 1246 consta Miquel Apiara com a rector de l’església d’Escorca, de Lluc i d’Almallutx —tres petites esglésies de tres alqueries del districte sarraí de les Muntanyes—, i és del 1268 un llegat testamentari a favor de l’obra de Santa Maria de Lluc La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins El 1343…

A la vora esquerra del torrent, s’estén l’horta i veïnat des Camp de sa Mar El 1342 existia ja el santuari de Santa Catalina, fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort Jaume I, enemistat amb ell, hauria prohibit que cap vaixell l’acceptés com a passatger per a retornar a Barcelona i, així, hauria fet el viatge damunt la seva capa El 1399 fou atorgat per Martí I el privilegi de poder-hi desembarcar blat i altres queviures Al peu del promontori es formà el barri de pescadors amb l’església de Sant Ramon de Penyafort, existent ja al s XVI i a la punta de sa Creu fou installat un far El…

Situat sobre les dunes quaternàries consolidades a la zona de contacte entre la plana alluvial del prat de Sant Jordi i la plataforma estructural vindoboniana de sa Marina de Llucmajor, vora un recer mariner utilitzat antigament per una colònia de pescadors que, juntament amb els trencadors que treballaren les pedreres de marès, formaren el primer nucli urbà a la part de Llucmajor el traçat urbà del qual fou determinat per l’esmentat torrent dels Jueus, la carretera de Llucmajor i la carretera militar de s’Arranjassa al cap Enderrocat La installació del tren de Santanyí 1916, que arribà…

És format pels nuclis de sa Capella o sa Colònia sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de la petita església del Carme, erigida el 1808 i feta de nou en 1884-07, sa Duana format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana, es Babo iniciat el 1912, Cala Barbacana de 1960-62, sa Bateria sorgit els mateixos anys a l’indret de l’antic fortí de Portocolom , construït el 1715 com a defensa contra els borbònics, refet el 1807 contra els anglesos i venut per l’estat el 1876 i es Tancat de sa Torre a l’indret de la torre de defensa construïda…

El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091 ha ametllers…

La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és important la producció de…

El sector de la serra, molt rost, ocupa una part del vessant interior de la dita serra, el de solell, mentre que la baga correspon a Escorca, en el vessant de Tramuntana que inclou la carena mestra la del puig de Massanella El límit entre Selva i Escorca correspon a una segona carena, que va de sa Fita 905 m alt, al SW, fins a la serra des Pas d’En Bisquerra 600 m alt, al NE, culminant a 1088 m serra de Darrere Aquest sector més alt és cobert, on s’ha pogut formar un tou de sòl, de brolla, alzinar de 900 m en avall i pineda Cap als 600 m un replà el separa de la serra de Davant, on dominen…