Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
ascòspora
Botànica
Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.
Les ascòspores són sempre de mida relativament grossa i, típicament, són ellíptiques i hialines Poden esdevenir pluricellulars, brunes i de formes variades especialment entre els líquens
Les endomicètides: llevats esporògens
El cicle vital dels llevats esporògens endomicètides transcorre en medis principalment aquosos, però sempre molt rics en aliment El dibuix en mostra l’exemple concret de Dipodascus uninucleatus , una espècie d’estructura simple, bàsicament miceliar Hom hi ha indicat en color blanc les fases haploides i en taronja les diploides 1 Ascóspora germinant, amb el tub de germinació 2 hifa vegetativa 3a-3f formació i fusió dels gametangis, amb la juxtaposició 3a , desaparició de la paret cellular entre els gametangis plasmogàmia, 3b , fusió nuclear cariogàmia, 3c , formació de la cèllula diploide…
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
Les ascomicètides (III): plectomicets
Reunim en aquest grup els ascomicets que produeixen ascomes tancats clistotecis En realitat, l’evolució dels ascomicets ha arribat a produir aquest tipus de fructificació diverses vegades i de forma independent Per això, els diversos grups que inclourem aquí no tenen una veritable relació filogenètica entre ells, ja que es poden relacionar amb altres gèneres, unes vegades amb peritecis i altres amb apotecis Malgrat, doncs, que el terme plectomicets no tingui actualment cap valor taxonòmic, ens és útil per a reunir una sèrie d’ordres que presenten…
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
asc
Anatomia vegetal
Esporocist propi dels ascomicets i dels ascolíquens, productor d’espores internes.
S'origina a partir d’una cèllula ascògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen cariogàmia i, per meiosi, acaben donant-ne quatre o vuit d’haploides, entorn dels quals s’organitzen les ascòspores, normalment en nombre de vuit Sol ésser cilíndric o claviforme, format per una túnica unitunicat o dues bitunicat i generalment proveït, a l’extrem superior, d’un aparell apical en forma de nansa tipus nassascat, propi dels bitunicats o d’anell amiloide o quitinós tipus anellascat Un cop madurs, els ascs solen projectar violentament les espores, a través de l’aparell apical o d’un opercle…
Les ascomicètides (II): pirenomicets
Les hipocreals Els fongs d’aquest ordre són, en general, saprobiòtics o paràsits de plantes i d’insectes Els ascocarps són peritecis amb ostíol, de consistència tova i de color clar vermell, groc, taronja o rosa Poden estar situats sobre un subicle, o immersos en un estroma Presenten ascs unitunicats, inoperculats, no amiloides, subglobosos o cilíndrics Aquest ordre comprèn dues famílies, però als Països Catalans només hi ha la de les hipocreàcies Hypocreaceae Les hipocreàcies o nectriàcies Els pirenomicets són ascomicets que formen peritecis Reuneixen els ordres de les hipocreals, les…
Les pirenulals
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens principalment tropicals o més o menys marcadament termòfils, de tallus crustaci, típicament amb algues Trentepohlia donen ratlla groga en escarificar-los…
Les xilarials
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals diversos, no…