Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
esbronc
Folklore
Costum propi de carnestoltes, que consistia a fer les disfresses retret de les faltes, defectes, secrets més íntims, etc, als coneguts que trobaven per atzar, aprofitant l’anonimat que donava la màscara.
L’insultat havia de suportar passivament l’esbronc, que tenia lloc generalment en públic balls, carrers i voltat de curiosos Sovint el costum era utilitzat per persones ressentides que cercaven el causant del greuge, el qual atacaven amb gran crueltat
Ordoni IV de Lleó
Història
Rei de Lleó (958-960).
Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz En oposició a Sanç I 956-958 i 960-966, monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González 961 Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del…
fiord
© B. Llebaria
Hidrografia
Geomorfologia
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.
Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també al llarg de…
aliscara
Història
Pena que era imposada als qui feien presoner un cavaller, l’atacaven en aguait, o li assaltaven el castell.
Consistia, segons els Usatges , que el penat fes voltes, a peu descalç, entorn del castell del senyor ofès, o bé, a l’albir dels jutges, ho fes en territoris propers
Giulio Alberoni
Història
Cristianisme
Cardenal i polític italià.
A través del duc de Vendôme, aconseguí d’introduir-se a la cort de Felip V d’Espanya el rei, acabat d’enviduar, es casà, per recomanació seva, amb Isabel de Farnesio, filla del duc de Parma Alberoni, com a conseller de la nova sobirana, s’erigí en primer ministre 1717 Isabel se serví d’Alberoni per als seus projectes d’obtenir a Itàlia estats per als seus fills Alberoni destituí els ministres que no li eren prou addictes i refermà la seva posició amb el cardenalat, aconseguit aquell mateix any, gràcies a haver fet cooperar les naus de Felip V en l’alliberament de Corfú Amb aquesta excusa féu…
Carles IV d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1788-1808), segon fill mascle de Carles III.
El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d’evitar la introducció d’idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus Però aviat calgué intentar de reforçar la situació precària de Lluís XVI de França i fou confiat el poder al comte d’Aranda, simpatitzant amb els enciclopedistes, que mantingué davant la França revolucionària una actitud expectant Fou, però, destituït 1792 per la pressió de la reina Maria Lluïsa, a fi d’encimbellar el seu…
guerra de la Unió
Història
Conflicte intern (1347-48) que afectà Aragó i el País Valencià i enfrontà les tropes dels nobles i de les ciutats i viles colligades a la Unió de València i a la Unió d'Aragó amb les dels qui es mantingueren fidels a l’autoritat reial.
La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat Des del juny del 1347 ambdues parts reunien tropes el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre del 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla Llarga, on…
Castell de Foixà
Art romànic
En el Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d’Arnau de Foixà Arnaldi de Fuxano , un de l’any 1192, un altre del 1199 i un altre del 1200 Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos, Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l’any 1212 És tòpic de pensar que aquest senyor de Foixà —que el 1211 deixà 13 000 sous barcelonins al rei i que el 1226 fou capaç de comprar d’una manera vitalícia la jurisdicció del castell de Vila-sacra a Gilabert de Cruïlles—, en aquesta data, ja devia tenir a Foixà un castell,…
mar
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…
Els últims pingüins
Els pingüins veritables s’han extingit Els ocells que avui dia monopolitzen aquest nom són els pingüins australs, esfenisciformes propis de les aigües meridionals de l’hemisferi sud El genuí pingüí del nord, en canvi, era un àlcid també incapaç de volar, un caradriforme parent de gavines, gavots i frarets La tarda del 3 de juny de 1844 els pescadors islandesos Jón Brandsson, SigurDr Islefsson i Ketil Ketilsson en capturaren els darrers exemplars, els últims individus d’una espècie que pocs anys abans criava en colònies de milers d’individus en illots circumpolars allunyats de la costa El nom…