Resultats de la cerca

Deixada de banda, inicialment, per les forces napoleòniques, Girona fou encerclada el 20 de juny de 1808 per una força de 5000 homes comandada pel general Duhesme però, malgrat el mal estat de les fortificacions, els 300 soldats del regiment Ultònia, amb l’ajut de la població civil, assoliren de rebutjar els atacs L’endemà Duhesme es retirà a Barcelona, on reorganitzà les forces i preparà un segon setge —amb 6000 homes, als quals se n'afegiren 5000 de manats per Honoré de Reille —, iniciat el 22 de juliol de 1808 Els gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i pel…

Pedro Rodríguez de Campomanes, comte de Campomanes, avorria la Mesta I, tanmateix, aquest polític i economista illustrat, servidor de la corona espanyola, presidí l’òrgan suprem de govern d’aquesta institució ramadera des del 1779 fins al 1796 Les seves idees avançades topaven frontalment amb els principis d’una organització medieval incompatible amb les concepcions de la nova societat industrial que ja començava de configurar-se a Europa Per això, paradoxalment, posà la seva autoritat de president del Concejo de la Mesta al servei de l’afebliment d’aquesta organització, la definitiva…

També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…

En data desconeguda, però segurament al mes de febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Guillem de Togores, cavaller diputat reial Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona oïdor militar Berenguer de Pontons, cavaller oïdor reial Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès Romeu Sescomes, bisbe de Lleida, havia estat membre de la primera Diputació Quan fou elegit en aquesta…

Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…

Des de les primeres notícies sobre Lluís Borrassà –facilitades per J Puiggarí el 1860– fins ara, la consideració de la seva pintura ha estat molt gran Puiggarí va ser qui va atribuir per primera vegada una taula a Lluís Borrassà, la benedicció de sant Hipòlit als seus servents del retaule dels Sants Llorenç, Hipòlit i Tomàs d’Aquino de la catedral de Barcelona ara al Museo Franz Mayer de Ciutat de Mèxic L’obra de Borrassà va gaudir encara de més acceptació a partir dels primers anys del segle XX, arran del descobriment que l’identificava com l’autor del retaule de Santa Clara de Vic La màgia…

La mort dels Bassa i, en particular, la desaparició del jove Arnau van ser un cop transcendental per a la pintura barcelonina El 1350 els franciscans de València reclamaven als hereus del difunt Ferrer Bassa un retaule inacabat de Sant Francesc, del qual ja havien pagat una bestreta de 80 lliures És clar, doncs, que el taller, probablement desfet a conseqüència de la pesta, no podia assumir la realització de les obres començades per Ferrer Aquesta incapacitat és també un símptoma prou indicatiu de la mort d’Arnau Refer el taller dels Bassa no degué ser una empresa viable en un…