Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
núvol noctilucent
Meteorologia
Núvol semblant al cirrus, però amb un color blavós o platejat, per bé que també pot ser de tons taronja o vermell.
Es destaquen sobre el fons fosc del cel nocturn La seva altitud és de l’ordre dels 75 a 90 km, i hi ha certs indicis que indiquen que estan formats per pols còsmica molt fina
Les bacidiàcies
Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…
Tòtil
Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos…
Canvi de la coloració cutània
Patologia humana
És anomenat canvi de la coloració cutània qualsevol modificació més persistent o menys del color que habitualment té la pell d’una persona Entre les causes d’aquest canvi es poden trobar diverses alteracions hematològiques La coloració cutània depèn de diversos factors que, si són alterats, poden provocar un canvi de color de la pell Bàsicament, el color de la pell depèn del contingut que tingui de melanina , un pigment fosc elaborat per unes cèllules cutànies especialitzades per tant, les alteracions de la producció de melanina originen canvis de coloració cutània que són anomenades…
pavó
Tecnologia
Capa molt fina de sulfurs i clorurs metàl·lics, de color blavós, amb què són revestides les superfícies de metalls ferrosos perquè no es rovellin.
fonolita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que té l’origen en el magma de les sienites nefelíniques; és compacta i d’un color gris blavós o gris verdós.
Es parteix fàcilment en plaques Pot tenir fenocristalls formats per feldespats alcalins i feldespatoides, amb amfíbols i piroxens
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al…
Mallerenga de bigotis
Àrea de nidificació de la mallerenga de bigotis Panurus biarmicus als Països Catalans Maber, original dels autors La mallerenga de bigotis és un bonic ocell que nia localment als principals aiguamolls de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià No és citada ni a Andorra ni a les Balears Aquesta espècie és principalment sedentària, tot i que després del període de cria alguns individus o poblacions realitzen desplaçaments que els porten de vegades relativament lluny de les seves àrees originals Les característiques i l’amplitud d’aquests desplaçaments són, però, a hores d…
El que cal saber de les varices
Patologia humana
Les varices són dilatacions persistents de les venes que discorren per la superfície dels membres inferiors, que habitualment adquireixen un aspecte tortuós i un color blavenc o negrós Les varices constitueixen un trastorn molt freqüent i, en la majoria dels casos, són causades per una fallada en les vàlvules venoses, a conseqüència de la qual la sang tendeix a acumular-se a l’interior de les venes D’altres circumstàncies que n’afavoreixen l’aparició o la progressió són l’embaràs, l’obesitat, les estones llargues i quotidianes de romandre drets, i els processos obstructius de les venes dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina