Resultats de la cerca

No té una solució general calculable per quadratures, però si hom en coneix una solució particular y 0 , aleshores és fàcil de trobar-ne la solució general Fent el canvi y = y 0 + z , resulta l' equació de Bernoulli z´ = z f 2 x + 2 f 3 x y 0 + z 2 f 3 x , i fent el nou canvi u = 1/ z , hom n'obté una equació diferencial lineal d’integració immediata

La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions…

L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica…

En tot procés d’agitació intervenen els tres factors següents forma del corrent de fluid originat pel moviment de l’agitador quantitat de flux Gv i grau de turbulència H El tipus de flux depèn principalment de la forma de l’agitador i del recipient Els agitadors de pala plana vertical produeixen un flux essencialment radial, mentre que els helicoidals i de pales inclinades el fan axial D’altra banda, el flux o cabal produït per l’agitador depèn del seu diàmetre D i de la velocitat de gir, és a dir, del nombre de voltes per unitat de temps n, segons la fórmula Gv = K 1 nD 3 , mentre que la…

Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades

Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que…

La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…

El delta i la baixa vall de la Tordera inclouen un sistema aqüífer bicapa aqüífer superficial lliure i aqüífer profund captiu, fortament explotat per a l’abastiment de les poblacions de la rodalia SGOPU-CAPO L’aigua que arriba del cel, hi torna d’una o altra manera tancant un cicle, l’anomenat cicle hidrològic Com esmenta Davis 1966, Salomó, en observacions recollides en l’Eclesiastès AT, 17, diu "Tots els rius van a la mar i, malgrat que hi continuen fluint, la mar encara no s’ha omplert" Aquest fet aparentment inexplicable és una de les primeres referències al cicle de l’aigua en la Terra,…

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…

El desplaçament de les masses d’aigua Malgrat la seva relativa imprecisió, encara ara s’utilitza molt la definició i la distinció de “ masses d’aigua ”, especialment quan unes difereixen força de les altres, tenen un origen diferent i, secundàriament, es troben al llarg de superfícies actives, com a conseqüència de moviments diversos que poden incloure ruptures i lliscaments al llarg de fronts, com també processos de mescla La circulació geostròfica Molt d’interès ha tingut i té l’estudi de la relació geostròfica entre els corrents marins i la distribució de la densitat de l’aigua El vent és…