Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Josep de Fontdepou, abans Sant Macari (Áger)
Art romànic
Situació Façana de ponent, on encara són visibles els brancals de la porta original ECSA - JA Adell L’església de Sant Josep, antigament dedicada a sant Macari, és situada al nucli urbà de Fontdepou, poble que es troba sobre la carretera de Balaguer a Àger, just abans d’arribar al port d’Àger JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG143461 Història La primera referència del lloc de Fontdepou és de l’any 1066, en què sembla que apareix com a afrontació Jau de la quadra de Montesquiu, dins el terme de Cas, que fou donada per Arnau Mir de Tost a Galceran Erimany L’església de Sant Macari fou una…
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est de Sant Bartomeu de Mont-ras M Anglada L’antiga parròquia es troba al límit amb el terme municipal de l’Ametlla, a 500 m d’altitud a la part alta de la Vall Roja, davant dels cingles de Bertí Mapa L37-14364 Situació 31TDG364165 S’hi arriba per l’Ametlla, poble que cal travessar vers el nord fins arribar a la urbanització del Serrat de l’Ametlla Un cop allí hi ha un seguit de carrers que hi duen cal agafar els de la part alta, en els quals hi ha senyalització que fa referència a l’església El temple queda aïllat de les últimes construccions de la urbanització…
Santa Maria de Baldomar (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Fragment del mur meridional de l’actual església, on és perfectament visible el parament del primitiu temple romànic ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a l’extrem nord del poble de Baldomar, situat a uns 5 km d’Artesa de Segre per la carretera d’Alòs de Balaguer JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG355430 Història Malauradament, no es tenen notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, malgrat que l’origen alt-medieval és indubtable El lloc de Baldomar, esmentat des del 1328, formà part del marquesat de Camarasa Des del segle XVII, com a mínim, fins al…
Sant Pere d’Osor
Art romànic
Situació Extrem del braç meridional de l’antiga església romànica de Sant Pere d’Osor, ornat amb una filada d’arcuacions llombardes que continuen els vessants del teulat fou descoberta el 1977 J Recarens Es tracta de l’església parroquial de la vila d’Osor que presideix el nucli antic o sagrera, situada a la part alta de la població, en un indret protegit per la riera d’Osor i la de Noguerola o de Font de Borrell, les dues amb petits ponts medievals que les creuen i que foren refets després dels terratrèmols del 1427 Mapa L38-13333 Situació 31TDG440634 APF Història L’any 860, l’indret on més…
Sant Cristòfol de Fogars de Montclús
Art romànic
Situació Parròquia rural que ha donat nom al municipi, que conserva elements romànics amagats per construccions tardanes M Anglada L’església parroquial és al vessant de migdia d’un estrep del gran massís del turó de l’Home, a 620 m d’altitud sobre el nivell de la mar i a tocar del terme municipal de Campins Mapa L37-14364 Situació 31TDG547207 S’hi accedeix per la carretera asfaltada de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny Hom ha de prendre el trencall que es troba a 200 m del punt quilomètric 12, després d’un fort revolt a la dreta vers migjorn Hi ha uns 900 m de pista de terra MAB Història…
Sant Serni de Clariana de Cardener
Art romànic
Situació Aquesta església és al mateix indret on hi ha les ruïnes del que havia estat castell de Clariana Formant unitat amb el conjunt, hi ha el temple de Sant Serni, antiga parròquia, actualment traslladada més avall, al peu de la carretera i en un lloc més accessible Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 És vàlid el mateix camí que hem indicat per a arribar al castell de Clariana JCT Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Clariana, al costat mateix d’aquest Fou, des dels seus inicis, l’església parroquial del terme, amb funcions que encara conserva actualment en un…
Els arquebisbes de Tarragona fins el 1300
Art romànic
Fructuós o Fruitós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix la durada de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona, juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259 Himeri a 385-v 390 Sembla que va ser nomenat arquebisbe durant el pontificat del papa Damas i va tenir una llarga prelatura, fins cap al 390 El 385, en resposta a una lletra seva amb catorze preguntes sobre qüestions eclesiàstiques dirigida al papa Damas, va rebre una llarga carta del seu successor, el papa Sirici que és la primera decretal pontifícia conservada,…
La moneda del comtat d’Urgell
Art romànic
Introducció El comtat d’Urgell * fou el més destacat d’entre els comtats catalans després del grup Barcelona-Vic-Girona Recordem, per exemple, l’ample abast de la seva política exterior, tant envers Lleó i Castella com Occitània, on assolí l’important domini de l’alta Provença o comtat de Forcalquer * Fou també l’únic comtat, al marge del grup barceloní, que tingué una circulació àuria d’una certa importància la seva habitual collaboració amb Barcelona en les accions bèlliques vers al-Andalus li assegurà una part assenyalada de la percepció dels tributs o paries a partir del segle XI * La…
Els comtes d’Empúries anteriors al 1300
Art romànic
Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…
El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII
Art romànic
La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…