Resultats de la cerca

Les potes són curtes, i el plomatge abundant i d’una coloració que els confon fàcilment amb l’ambient Són insectívors Els principals representants d’aquest ordre són l’enganyapastors Caprimulgus europaeus i el siboc Caprimulgus ruficollis

Els hàbits crepusculars dels nostres caprimulgiformes, la seva permanència a terra durant llargues hores i el seu vol silenciós i erràtic, fan que l’aparició d’aquests ocells sigui sempre sobtada, cosa que probablement pot explicar el nom d’enganyapastors Caprimulgus europaeus que rep l’espècie de la fotografia Oriol Alamany L’ordre dels caprimulgiformesCaprimulgiformes comprèn 5 famílies d’ocells nocturns, d’aparença i costums sorprenents, de les quals 4 són exclusivament tropicals i una té alguns representants que nien en zones temperades i…

Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…

El cap és gros i aplatat, amb el bec curt, ample, una mica corbat a l’extrem i amb una mena de pèls a banda i banda que li permeten de caçar insectes tot volant Té el cos allargat, cua d’uns 14 cm, ales llargues i gairebé punxegudes i potes curtes amb els dits molt petits, la qual cosa li impossibilita de parar-se a les branques dels arbres Nocturn, sol volar entremig dels ramats, cercant-hi els insectes de què s’alimenta Habita als boscs de les zones temperades i càlides d’Euràsia, i hiverna a l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans

Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…

Habita en pinedes i garrigues del nord d’Àfrica, a tot el centre i S de la península Ibèrica, al País Valencià i al S i l’W del Principat

Les regions ornítiques Regions biogeogràfiques del món en un mapa de projecció polar Noteu que les regions més riques en espècies endèmiques són les més isolades de tota la massa principal de terres Maber, a partir de fonts diverses La capacitat de moviment dels ocells els ha permès de conquerir qualsevol punt de la Terra Viuen als deserts, les selves i les illes, per més llunyanes que siguin, i fins i tot poden colonitzar els casquets polars per exemple, al pol nord s’han citat quatre espècies diferents d’ocells i al pol sud, una Amb aquesta mobilitat, i per tant amb un potencial…

Els orígens de la fauna mediterrània Atès que l’origen del clima mediterrani és recent, les relacions de parentiu entre la fauna que ocupa actualment les cinc regions amb aquest tipus de clima s’han de cercar en esdeveniments anteriors, i especialment en la situació de les terres sorgides en el passat i en la major o menor proximitat d’aquestes regions en altres èpoques geològiques La història d’aquestes relacions pot començar en el període juràssic de l’era mesozoica, amb la fragmentació del supercontinent que abans reunia gairebé totes les terres L’intercanvi de grups comuns fou possible…

La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…