Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
coenzim
Bioquímica
Molècula orgànica petita, no proteica, relativament complexa i termoestable, necessària per a l’activitat d’un enzim, fàcilment separable d’aquest sense destruir-lo.
Es diferencia del grup prostètic de l’enzim en el fet d’aquesta possibilitat de separació sense destrucció Els coenzims, al contrari dels substrats, acostumen a ésser regenerats en fases posteriors de l’acció enzimàtica Sovint són associats a les vitamines, moltes de les quals actuen com a coenzims Actuen com a acceptadors o com a donadors d’un tipus específic d’àtom o de grup d’àtoms, que treuen d’una altra molècula o els hi posen, en una reacció catalitzada per l' holoenzim El tipus de material transferit és correntment hidrogen o radicals petits principals …
grup prostètic
Bioquímica
Macromolècula nitrogenada de natura no-proteica que va unida a una proteïna (proteïna conjugada).
Certs enzims requereixen grups prostètics coenzims per portar a terme llur acció
sintasa
Bioquímica
Liasa en la qual l’equilibri es desplaça completament en el sentit de la síntesi.
Les sintases catalitzen la unió de dues substàncies per formar-ne una altra, reacció que sovint equival a una transferència de grups En les reaccions en què intervenen les sintases participen nombrosos grups activats per coenzims, com ara l’acetilcoenzim A i la carboxibiotina
coenzim Q
Bioquímica
Catalitzador bioquímic d’oxidoreducció.
És un derivat de la 2 metil-5,6-dimetoxibenzoquinina amb una cadena isoprènica lateral Els coenzims Q són anomenats també ubiquinones , i el nombre d’unitats isoprèniques és indicat amb una xifra El coenzim Q és la ubiquinona 50 Té per fòrmula És un pigment groc, insoluble en l’aigua, que hom ha extret de l’intestí d’animals És relacionat estructuralment amb les vitamines E i K
catàlisi enzimàtica
Bioquímica
Acció per la qual un enzim produeix una catàlisi.
Alguns enzims necessiten, per actuar, la collaboració d’altres substàncies o coenzims La hipòtesi de Michaelis-Menten explica un dels mecanismes del seu funcionament per la formació d’un complex enzim-substrat E+S*ES, el qual es dissocia després en l’enzim no transformat més els productes de la reacció El substrat es fixa a l’enzim per enllaços covalents o secundaris damunt zones determinades de la superfície enzimàtica, anomenades centres actius
nicotinamida
Bioquímica
Amida de l’àcid nicotínic
.
També és anomenada niacinamida i factor PP preventiu de la pellagra Fou descoberta per Warburg i Christian el 1935 En l’organisme dels mamífers es forma a partir del triptòfan La seva importància bioquímica prové del fet que forma part dels piridin-nucleòtids, que tenen un paper fonamental com a coenzims transportadors d’hidrogen És el precursor del dinucleòtid adenina-nicotinamida NAD Es troba a totes les cèllules vivents i, en forma lliure, a l’orina dels animals
dinucleòtid
Bioquímica
Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid (nucleòtid) enllaçades per un pont d’àcid fosfòric.
Diversos dinucleòtids provenen de la hidròlisi enzimàtica dels àcids nucleics i tenen un enllaç 3’,5'-fosfodiester A la cèllula hom troba també dinucleòtids que no procedeixen dels àcids nucleics, bo i tenint aleshores un pont 5’,5'-pirofosfat els més importants d’aquests darrers són el nicotinamida-adenina dinucleòtid NAD, el seu 3'-fosfat NADP i el flavina-adenina dinucleòtid FAD El NAD i el NADP actuen de coenzims, i el FAD de grup prostètic, en les reaccions catalitzades per oxidoreductases Tots tres foren isolats i identificats gràcies als treballs de Hvon Euler, OWarburg,…
oligoelement
Alimentació
Biologia
Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (<0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Participen en la constitució de substàncies organometàlliques importants hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims, i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència Hom considera essencials el coure, el…
vitamina
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
deshidrogenasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen reaccions d’oxidoreducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.
Hom les classifica en la classe de les oxidoreductases Moltes deshidrogenases depenen específicament del dinucleòtid NAD o del NADP, els quals actuen com a coenzims donadors o acceptors dels àtoms d’hidrogen i dels electrons, segons la reacció reversible Les deshidrogenases que depenen del NAD participen especialment en processos de degradació oxidativa, com les fermentacions i la respiració cellular aeròbia Les que depenen del NADP participen especialment en la transferència d’electrons des dels substrats fins a les reaccions de biosíntesi Unes altres, anomenades flavina-…