Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Tapís de Bayeux
Denominació amb què és conegut el brodat (70,34 m x 50,55 cm) conservat al Musée de la Reine Mathilde de Bayeux.
Realitzat segurament vers 1080-90, és una obra de notable realisme i consta d’unes 70 escenes que representen la conquesta normanda d’Anglaterra Tot i que era destinat a guarnir la catedral, constitueix una de les rares peces medievals de tema profà Atribuït sense fonament a la reina Matilde, esposa de Guillem el Conqueridor, en realitat es desconeix si fou realitzat a Normandia o a Anglaterra Ha sofert diverses restauracions, no sempre respectuoses
Warenne
Família anglesa d’origen normand.
William de Warenne — 1089 arribà a Anglaterra el 1066 amb Guillem el Conqueridor, i fou el primer comte de Surrey Els seus successors, William de Warenne 1071 — 1138, segon comte de Surrey, i William de Warenne — 1148, tercer comte de Surrey, participaren activament en les lluites polítiques de llur temps Un altre membre de la família, John de Warenne 1231 — 1304, lluità al servei d’Eduard I a Galles i fou lloctinent a Escòcia La família s’extingí amb la mort de John de Warenne 1286 — 1347
festa de la Conquista
Història
Commemoració anyal de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229), que hom celebra el 31 de desembre a Palma.
La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada , ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista
Domesday Book
Història del dret
Primer cadastre existent, fet a Anglaterra per Guillem el Conqueridor el 1085.
El contingut del llibre consisteix en una descripció detallada de la distribució i el valor de les propietats Fou utilitzat per a fixar els drets fiscals del rei i controlar el pagament dels imposts sobre la terra L’original es conserva al Public Record Office de Londres Fou editat per primera vegada pel govern anglès 1773, i el 1861-63 en fou feta una edició facsímil de cada comtat per separat És un instrument preciós per a l’estudi de la història agrària de l’Anglaterra medieval
Mortimer
Família noble anglonormanda que adquirí importància en les marques gal·leses i tingué una notable influència política als segles XIII i XIV, com a comtes de March i d’Ulster.
El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra…
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament deJaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell…
cant dels Nibelungs
Literatura alemanya
Música
Epopeia germànica escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors.
Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l’obra es divideix en dues parts la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda, en canvi d’ajudar Günther a conquerir Brunilde, valquíria i reina verge d’Islàndia Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Brunilde, que coneix l’únic punt vulnerable de l’heroi Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb Àtila, rei dels huns Atrau els burgundis al país d’Àtila, on són atacats pels huns i derrotats L’únic supervivent burgundi és Hagen, que es…
Figueroa
Llinatge noble de Galícia estès per Castella.
És l’estirp d’aquest llinatge el ric home Ramón Pérez, senyor de Figueroa, mort en la batalla d’Alarcos 1195 Establerts a Extremadura, els Figueroa adquiriren una gran prepotència El net de l’estirp, Ferrán Ruiz de Figueroa , conqueridor d’Écija 1240, fou el primer a emprar aquest cognom, i el seu besnet, Lorenzo Suárez de Figueroa y López de Córdoba , fou mestre de Sant Jaume 1387-1410 En foren fills Lorenzo Suárez de Figueroa y de Mesía , bisbe de Barcelona, i Gómez Suárez de Figueroa y de Mesía , primer senyor de Feria i Zafra El 1460, el fill d’aquest darrer, Lorenzo Suárez…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Història
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ésser escrita entre el 1200 i el 1208, una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18, i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que degué ésser escrit…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Literatura catalana
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor…