Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
paret seca
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret que es construeix amb pedres, sense lligament de ciment o calç.
Modalitat d’aquesta és la paret búrcega , esmentada en les Ordinacions d’En Sanctacília, que per a una major solidesa, era més ampla en la seva part baixa que en la superior
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució…
pantà
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Hidrografia
Llac artificial de grans proporcions provocat en interrompre el curs d’un riu o recréixer un llac per mitjà d’una presa.
Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica central hidroelèctrica ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual Des…
nucli d’un edifici
Construcció i obres públiques
Element vertical en forma de biga en voladís, normalment situat a l’interior de l’edifici, el qual, de manera absoluta o bé en col·laboració amb la resta d’elements verticals portants, proporciona la rigidesa i resistència de l’edifici davant de les accions horitzontals (vent i sisme).
El nucli conté habitualment els ascensors i les caixes d’escala, a banda de possibles caixes verticals per a la ventilació o el pas de conductes hidràulics i altres installacions En el cas de les estructures de formigó, el nucli es construeix en forma d’una biga de formigó de secció cellular, tancada o parcialment oberta En el cas de la construcció metàllica, el nucli pot ser format tot travant amb creus de Sant Andreu els ulls de les crugies interiors dels pòrtics Una solució òptima, de tipus mixt, consisteix a combinar una estructura portant lleugera a base de pòrtics metàllics…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…
contraparet
Construcció i obres públiques
Paret que hom construeix recolzada a una altra per tal de reforçar-la o per no deixar-hi passar la humitat.
finestra
Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent…
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
rigola
Construcció i obres públiques
Faixa longitudinal que es construeix a la vora d’una calçada, especialment quan té al costat una vorada, en prolongació de la superfície del paviment, destinada a conduir cap als embornals l’aigua procedent de la mateixa calçada i de la voravia.
Durant la construcció, forneix una contenció lateral del ferm i un espai lateral de maniobra per a las màquines de pavimentació Se sol pavimentar amb panots especials o amb formigó
estructura
Estructura d’una casa unifamiliar de dues plantes
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant un triangle En…