Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
braç espiral
Astronomia
Part de l’estructura espiral d’una galàxia que es pot traçar de forma més o menys contínua.
Els braços espirals han estat observats des dels inicis de l’astronomia extragalàctica Actualment s’accepta que es formen per la compressió del medi interestellar quan passa una ona de densitat La forta compressió que experimenten el gas i la pols interestellars als braços espirals fa que s’hi formin molts estels i que hi hagi, per tant, un gran nombre d’associacions i cúmuls estellars
forat blanc
Astronomia
Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.
La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats negres els…
Thomas Gold
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen austríac.
Estudià a la Universitat de Cambridge Posteriorment passà als EUA on exercí com a professor de la Universitat Cornell Ithaca, Nova York S'ocupà de temes cosmològics i fou el principal promotor de la hipòtesi de l’estat estacionari de l’Univers o de creació contínua, en contraposició de la del big-bang o de la gran explosió
paràmetre de desceleració còsmica
Astronomia
Paràmetre que indica el ritme de variació temporal de l’expansió de l'Univers com a conseqüència de la gravitació del conjunt.
En termes del factor còsmic d’escala R té l’expressió q 0 = -R d 2 R/dt 2 / dR/dt 2 Els diferents valors de q 0 corresponen als diferents models d'Univers q 0 < 1 / 2 corresponen a un Univers obert expansió contínua, q 0 > 1 / 2 corresponen a un Univers tancat collapse final en un temps finit, i q 0 = 1 / 2 correspon a un Univers infinit i un espai euclidià
observatori de Greenwich
Astronomia
Observatori astronòmic fundat per Carles II a Greenwich, l’any 1675, amb la finalitat de proporcionar dades, imprescindibles als navegants d’aleshores, per a determinar la posició.
L’any 1948, atès que la contaminació atmosfèrica i la illuminació nocturna de Londres dificultaven les observacions, en fou iniciat el trasllat al castell de Herstmonceux, pròxim a Eastbourne Sussex Malgrat tot, per tal d’evitar la correcció de les nombroses mesures ja efectuades, hom continua prenent com a origen de meridians l’antic emplaçament de l’observatori Actualment, utilitza el grup de telescopis Isaac Newton de l’observatori del Roque de los Muchachos, a Canàries, bastit per una collaboració internacional en què participa per la part anglesa
Geoffrey Ronald Burbidge
© NOAO/AURA/NSF
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen anglès.
Estudià història i posteriorment física a la Universitat de Bristol, i continuà els estudis a la Universitat de Londres, on es doctorà en física teòrica el 1951 Casat el 1948 amb Eleanor Margaret Burbidge , de cognom de soltera Peachey Davenport, Cheshire 12 d’agost de 1919 - Pasadena, Califòrnia, 5 d’abril de 2020, que també esdevindria una important astrònoma Després d’uns anys a les universitats de Harvard, Chicago i Cambridge, el 1962 el matrimoni s’incorporà a la Universitat de Califòrnia, San Diego UCSD, on Geoffrey Burbidge es jubilaria l’any 2002 Fou també director del…
Fred Hoyle
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou un dels principals defensors de la teoria de l’Univers anomenada de l’estat estacionari , que sosté que l’univers és en constant expansió, al temps que hi té lloc una contínua creació de matèria que en manté inalterada la densitat També investigà la cosmogonia del sistema solar i donà a conèixer un model anomenat del camp magnètic central Del 1967 al 1972 fou director de l’institut d’astronomia teòrica de la Universitat de Cambridge Publicà nombroses obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar Frontiers of Astronomy 1955, Galaxies, Nuclei and Quasar 1965, Man in the…
De Revolutionibus Orbium Coelestium
Astronomia
Llibre escrit per Copèrnic i publicat el 1543 on són expressades les seves teories sobre l’estructura del sistema solar.
Segons Copèrnic, el Sol, i no pas la Terra, com havia proposat Ptolemeu, és al centre del sistema planetari, i al voltant seu giren tots els planetes sistema copernicà Sembla que aquest model fou imaginat per Copèrnic cap a l’any 1505, bé que no fou publicat fins el 1543, perquè volia fer un desenvolupament matemàtic de la seva teoria per tal de demostrar que podia explicar els mateixos fets que el model ptolemaic i per evitar problemes amb la inquisició, car el seu punt de vista podia ésser considerat contrari al dogma catòlic En fou deixeble el matemàtic Rheticus, luterà, el qual l’…
cometa Shoemaker-Levy 9
© Corel
Astronomia
Cometa de període curt descobert el 1993, conegut de manera abreujada com SL9 i formalment com D/1993 F2 .
Descobert pels astrònoms Eugene Shoemaker Los Angeles, Califòrnia, 28 d’abril de 1928 – Alice Springs, Austràlia, 18 de juliol de 1997, Carolyn Shoemaker Gallup, Nou Mèxic, 1929 – Flagstaff, Arizona, 13 d’agost de 2021 i David Levy Mont-real, Quebec, 1948, el cometa fou capturat pel camp gravitatori de Júpiter en la seva trajectòria cap al Sol El 7 de juliol de 1992 tingué un acostament proper al planeta gegant, durant el qual les forces gravitatòries desiguals a una banda i l’altra del cometa feren que aquest es trenqués en diversos trossos Així i tot, el cometa fragmentat continuà…
Hermann Julius Oberth
© Fototeca.cat
Astronomia
Científic alemany, un dels capdavanters de l’astronàutica teòrica.
Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…