Resultats de la cerca

Situada als límits dels antics termes dels castells de Fals i Castelltallat Degué ser una petita capella rural L’església apareix citada diverses vegades durant el segle XI El 1080 trobem uns preveres de Sant Salvador encara que sigui una data dubtosa, pel context creiem que correspon a aquesta església, el 1087 apareix un puig de Sant Salvador al terme de Fals i el 1088 surt una roca de Sant Salvador esmentada com a límit de Fals Creiem que aquesta església, desconeguda fins ara, deuria trobar-se en els límits dels castells de Fals i Castelltallat, ja que el 1396-97 uns pagesos de la…

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix esmentada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Llorenç i Sant Pere, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Més tard, el 1293 apareix citada com a Sant Joan de Ecclesiis Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella, si bé no creiem que s’hagi d’identificar amb Sant Joan d’…

Situada dins l’antic terme del castell de Callús, al lloc de Boadella No degué passar de capella rural El lloc de Boadella és documentat des del 993 l’església apareix el 1025, quan hi havia una terra de Sant Pere a Viladelleva, però la notícia important la trobem el 1033, quan es produí una donació entre germans de la família Montcada d’un important alou compost de les esglésies de Santa Maria i de Sant Pere, amb cases, una torre que hi havia al puig de Sant Pere i uns molins que hi havia al riu Cardener Per les afrontacions creiem que el puig de Sant Pere és l’actual de Boadella, on hi ha…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar mai de la categoria de capella rural Del 1222 hem trobat una deixa a Santa Margarida, juntament amb d’altres esglésies dels voltants, com Santa Maria de Coromines i Sant Julià de Puigfarner, que consten en el testament de Joan d’Aguilar, per això creiem que correspon a aquesta capella, encara que l’actual edifici no tingui cap característica romànica

Situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí No sabem res de la seva categoria religiosa, si bé no deuria passar de capella rural L’església apareix citada el 1285 i el 1298 com a Sant Martí de Castellgalí, però ignorem totalment la seva ubicació Per la manera com és citada no creiem que es tracti de cap altar de l’església parroquial, per bé que no ho descartem del tot

Situada dins l’antic terme del castell de Marró, sobre el monestir de Santa Cecília Degué ser una de les diverses capelles eremítiques que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1299 com a Sant Miquel de Pena , sobre el monestir de Santa Cecília Segurament sobre el monestir de Santa Cecília i sota Sant Jeroni hi hagué una església amb aquesta advocació El 1294 apareix un Sant Miquel que creiem que és aquest mateix

En l’acta de consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consta que el bisbe Gaufred, amb l’aprovació dels clergues de Roda, dotà l’esmentada església amb les quartes episcopals de Sant Tirs Es tractava d’una antiga església episcopal lligada d’alguna manera a la canònica de Sant Vicenç Creiem que cal localitzar-la a Vilaplana o Cap de la Vila, nucli administratiu de l’antiga universitat de Cornudella, puix que l’esmentada acta de consagració esmenta la Plana de Sant Tirs

Dues vegades, l’any 1176 i el 1190, en documents de Sant Joan de les Abadesses, es parla de l’alou de Sant Joan de Ginestet, a Sora No creiem, però, que es tracti de cap capella o, en tot cas, podria ésser la de Sant Joan del Noguer, que és documentada des de l’any 1245 en el testament de Beatriu de Posa En tot cas hi ha molta distància entre el mas Ginestet i l’actual capella de Sant Joan del Noguer

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar de capella rural Aquesta capella podria correspondre a una deixa feta vers l’any 1285 a Sant Esteve i Sant Valentí d’ Ayrelar , ja que el nom que li donem de “cal Tinet” és nou a més, el testador és de Grevalosa i fa deixes a la majoria de les capelles de Castellar, per això creiem que és aquest Sant Valentí el qui rep la deixa, i, per tant, aquesta capella devia existir vers l’any 1285