Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
La mort: indicadora de diferències socials
Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…
Els lampridiformes
Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions tots fan més d’un metre de longitud i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors Domènec Lloris Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la majoria de casos…
Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans
Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…
Els ambients rics en bacteris
L’omnipresència bacteriana Es difícil trobar sobre la Terra llocs on no hi hagi bacteris Aquests microorganismes han colonitzat tots els hàbitats que poden allotjar la vida, és a dir, llocs on hi ha aigua en estat líquid i hi ha disponibilitat de nutrients energètics i plàstics per a mantenir el funcionament d’una cèllula Els bacteris han aconseguit colonitzar ambients que des del punt de vista de l’home són autènticament extrems, i en els quals es fa difícil imaginar que hi puguin haver formes vives Així, per exemple, trobem bacteris multiplicantse en aigües molt calentes, que brollen prop…
Els salmoniformes: salmons, truites i afins
Àrea de distribució de la tenca Tinca tinca , en morat, el silur Silurus glanis , en verd, i el lucioperca o sandra Stizostedion lucioperca , en ratllat i la perca Perca fluviatilis , en taronja que tenen àrees coincidents als Països Catalans Carto-Tec, original dels autors Des del punt de vista sistemàtic l’ordre dels salmoniformes ha experimentat canvis molt notables durant els darrers anys d’ésser un grup amb un nombre de famílies i d’espècies considerable, a partir dels treballs de DE Rosen 1973 i de WL Fink i SH Weitzman 1982 ha passat a tenir tres ordres més els estomiformes, els…
Els aulopiformes
Dins els aulopiformes, trobem espècies marines que viuen en la capa d’aigua pròxima al fons demersals, de vegades en zones de molta fondària En la làmina s’han representat, un peix trípode 1 Chlorophthalmus agassizii , i l’únic aulòpid de la nostra fauna, el lluert 2 Aulopus filamentosus Carlos Moreno Són un ordre de peixos relativament reduït i integrat per espècies marines de característiques especials relatives als esquelets cranial i branquial i a la musculatura del cap, que permeten diferenciar-les dels estomiformes molts d’aquests peixos tenen aletes adiposes A les nostres aigües són…
Les adaptacions anatòmiques i fisiològiques dels peixos
Les característiques i les adaptacions antòmiques i fisiològiques El tegument La pell La pell dels peixos és formada per dues capes, l’epidermis i el derma La primera és constituida per diverses capes cellulars, entre 10 i 30 no obstant això, els signàtids, com el cavallet de mar Hippocampus , presenten una epidermis extremament fina 2 o 3 capes de cèllules i, contràriament, la de l’esturió Acipenser sturio pot assolir 3 mm de gruix La capa exterior de l’epidermis sol ésser formada per cèllules esquamoses que constantment són substituïdes per d’altres originades a la zona més profunda,…
L'espècie humana: igual però diferent
La injustificable posició antropocèntrica L’espècie humana ha tingut sempre una excellent opinió d’ella mateixa L’antropocentrisme ha estat una constant de la majoria de les civilitzacions, moltes de les quals han voigut veure en el conjunt de la creació una oportuna combinació d’elements al servei dels humans La teoria geocèntrica, aclaparadorament admesa pel pensament occidental durant segles, és una conseqüència lògica d’aquest antropocentrisme si els humans són els destinataris de l’univers, és lògic que el planeta que ells habiten sigui el centre del cosmos l’observació superficial dels…
Els cipriniformes
Constitueixen un dels ordres de pisciformes que ha experimentat una radiació més gran reuneix de 3000 a 3500 espècies que mostren tota mena d’adaptacions morfològiques, pertanyents a sis famílies, una de les quals, la dels ciprínids, en conté el 80% El grup ha colonitzat les aigües d’Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord Les característiques que els defineixen són les següents en general, no tenen l’aleta adiposa que caracteritza els euteleostis primitius tenen l’aparell de Weber, que relaciona la bufeta natatòria amb l’oïda, i mostren les vèrtebres tercera i quarta sense fusionar i altres…
biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…